QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

Urbanisme dona llum verda al parc solar de Samalús

El projecte de Samalús preveu ocupar amb plaques solars una superfície de 4 hectàrees en uns terrenys que actualment són de conreu

L’empresa Estabanell Generació ja té llum verda de la direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura per tirar endavant el projecte de parc solar en uns terrenys de Samalús propers a les finques de Can Lluc i la Caseta d’en Serra.

L’autorització del Pla d’Actuació Específica en Sòl No Urbanitzable se suma a l’autorització administrativa prèvia i de construcció de la Direcció General d’Energia i, per tant, la companyia ja només està pendent de la llicència d’obres que haurà de demanar a l’Ajuntament. El director d’Estabanell Generació, Pere Borràs, ha celebrat l’autorització d’Urbanisme. “És un pas més en el nostre projecte, que ha superat tots els filtres, tant d’Urbanisme, com de Medi Ambient i Agricultura, i que es pot tirar endavant amb totes les garanties de sostenibilitat: medi ambiental, social, econòmica, urbanística, etc.”, diu.

L’autorització de la direcció general d’Ordenació del Territori culmina un procés que ha durat més de dos anys. L’empresa va presentar la sol·licitud d’autorització administrativa per al projecte d’actuació en sòl no urbanitzable el 21 d’abril de l’any 2022. Els primers passos, però, els havia fet molt abans, el 14 de gener del 2021, quan va demanar la viabilitat de l’emplaçament a la Ponència d’Energies Renovables, que va emetre un dictamen favorable el 6 d’abril del mateix any. En l’autorització, Urbanisme estableix que l’empresa ha de constituir una garantia de 140.818 euros, l’equivalent a l’import de restitució aportat pel promotor i li dona un termini de sis mesos per fer-la efectiva.

El projecte de Samalús preveu ocupar amb plaques solars una superfície de 4 hectàrees en uns terrenys que actualment són de conreu per instal·lar una planta solar amb una potència de 2,5MW que proporcionarà una potència anual de 3.900MW, l’equivalent al consum anual d’unes 1.100 llars. De fet, Borràs explica que es calcula que generaria al voltant del 50% o 60% del consum anual que té el mateix municipi de Cànoves i Samalús. La planta es connectarà a la xarxa a través d’una línia de distribució d’Endesa. La inversió prevista és d’1,8 milions.

Per tramitar el projecte, Estabanell es va acollir al Decret llei 24/2021 d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participatives, que regula la tramitació urgent de les instal·lacions prioritàries de menys de 5MW de potència.

El responsable d’Estabanell Generació preveu que, un cop obtingudes les llicències d’obres, la construcció de la planta pot durar uns sis mesos i després encara caldrà sumar entre sis mesos i un any més per completar els tràmits de connexió de la planta a la xarxa.

Oposició municipal

El projecte de parc solar d’Estabanell ha tingut des del principi l’oposició de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús per l’impacte visual que tindria. De fet, l’Ajuntament ja va presentar un recurs d’alçada contra la decisió de la Direcció General d’Energia d’autoritzar la planta. L’alcalde, Josep Cuch, però, no ha volgut fer cap valoració aquesta setmana, però al mes d’abril deia que l’Ajuntament va proposar un lloc alternatiu més allunyat del nucli i amb menys impacte per a Samalús.

La plataforma Repensem Samalús ha reiterat aquesta setmana la seva oposició al projecte per l’impacte paisatgístic i mediambiental en un espai agrícola que s’inscriu en l’àmbit de la Vall del Carbonell. Una portaveu de la plataforma ha insistit que les instal·lacions solars s’haurien de fer en altres llocs com ara teulades i, d’aquesta manera, preservar terrenys de conreu com el que quedaria afectat a la zona de la finca de Can Lluc, a Samalús.

D’altra banda, Estabanell ja ha presentat a l’Ajuntament de la Garriga la petició de llicència d’obres per a la planta solar que projecta a la finca de Can Busquets. En aquest cas, la planta ocuparia 7 hectàrees i tindria una potència de 4,7MW. La inversió prevista és de 3,4 milions.

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?