Granollers Feminista i Trenquem Armaris van fer sengles actes reivindicatius dimecres, amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. A la plaça Maluquer i Salvador, Granollers Feminista incidia en el risc de l’auge de l’extrema dreta. “Que a Granollers ja hi hagi una regidora de Vox és una mostra. Cada cop se senten més impunes i recolzats per l’estat capitalista que legitima la seva violència i la fa seva”, diu el manifest que es va llegir.
Al final de l’acte, algunes persones van donar el seu testimoni personal. David Oliveros, va explicar el que li va passar dimarts, anant i tornant del local de la Malgirbada. “Jo abans vivia a la plaça de la Llibertat de Canovelles i he creuat molts cops el pont per anar a l’escola o l’institut o venir al centre de Granollers.
En aquest mateix trajecte em van increpar al crit de “puto maricón de mierda”. I quan tornava després de l’assemblea de la Malgirbada em van dir que havia de portar les banderes que veieu aquí al darrera, cap a casa. I en el camí de tornada, des d’un balcó, em van llençar aigua. Semblen coses molt alienes, però només una reflexió: hi ha companyes que han mort, companyes a qui han violat. Pensem que són realitats allunyades, que aquí no pot passar mai, que això no passa a la nostra ciutat, al lloc de feina, al nostre barri. Però passa. Això és violència sistèmica i, per tant, no podem fer ni un pas enrera”.
I en el mateix acte, Ester Sánchez, professora de l’institut Marta Mata, de Montornès, explicava el cas d’un alumne. “Em vaig trobar amb un cas d’un alumne que ens havia verbalitzat de forma privada a dues professores que volia fer el trànsit, però que tenia molta por de la reacció que tindrien a casa. Al final, va anar tot molt bé i va fer el trànsit. Va passar de noia a noi, es va tallar els cabells, es va canviar el nom i es va fer la conversa de l’hormonació. El noi va decidir que no es volia hormonar, que volia seguir així i que més endavant ja veuria què passaria. Resulta que un any abans, una tutora els havia dit als seus pares que això era una fase i que ja li passaria. Quan jo vaig agafar aquest cas, un any després de la conversa de la professora amb la família, el noi estava caient en una depressió. I el fet de permetre aquesta conversa, aquest trànsit, aquest canvi de nom amb tota normalitat, sense presses, que ell marqués el ritme de si es volia o no tallar els cabells, i quan ho volia fer, si volia que canviéssim el nom a l’aplicatiu que tenim per passar llista… que marquès el ritme i nosaltres, senzillament, el vam informar i acompanyar, va anar bé. I el tema de les cirurgies, que és molt complex, ni cal córrer ni cal precipitar-se. A més, aquests dos temes fan que molta gent els utilitzi d’una forma demagògica per atacar el col·lectiu trans”.
En el mateix acte, Marina Vila, la vicepresidenta de Trenquem Armaris –l’entitat que després va llegir un manifest a la Porxada– apuntava que: “Hem de sortir de l’armari perquè aquesta societat ens oprimeix i ens discrimina, perquè les nostres vides són legítimes i no només de portes cap endins, també de portes cap enfora. Nosaltres ja sabem que existim i que les nostre vides són vàlides, però si no es visibilitza a cada espai de la vida diària, no existim i aquesta és la veritat, no hauríem d’estar celebrant aquest dia. Hauríem de ser lliures cada dia”.
{{ comment.text }}