Per què s’ha d’anar a escola?
Continua tenint sentit anar a l’escola? Per què els nostres infants i adolescents s’hi passen tantes hores? Educació i escolarització van íntimament lligades, cadascuna amb les seves finalitats. És cert que entenem l’escola com una institució educativa però l’escola acompleix altres funcions, que potser li resten temps per dedicar-se al més substancial.
Entre les funcions que fa l’escola: guardar infants i adolescents, ensenyar hàbits i normes del món adult i diferents de les de casa, preparar per treballar, ensenyar a llegir, a escriure, a comptar i mostrar el coneixement científic.
Pot semblar que l’escola del segle XXI crea poc sentit i que és una institució excessivament conservadora. Malgrat els canvis i moviments innovadors que s’hi donen ara, l’escola ha de competir, per donar sentit, amb un entorn mediàtic molt potent i el que ofereix el mercat és molt engrescador perquè l’escola ho pugui contrarestar.
Malgrat tot, l’escola té sentit! L’infant hi aprèn a deixar de ser el centre de tot. L’infant només sap mirar el món des de si mateix, per a ell, el món s’explica en relació amb ell mateix. Tots els infants són egocèntrics perquè l’egocentrisme és la manera de mirar el món pròpia dels infants. L’infant ho veu tot des de la seva perspectiva, des de la seva percepció. Per això l’escola continua essent de gran relleu perquè hi aprèn a conviure i habitar el món.
L’infant que va a l’escola aprèn a sortir de si mateix, aprèn a conviure amb altres iguals-diferents, aprèn que hi ha altres ritmes diferents al seu i pot començar a respectar-los. L’infant que va a l’escola aprèn, distanciant-se de si mateix. També l’adolescent hi hauria d’aprendre a mirar i entendre el món.
Per a infants i adolescents l’escola és una oportunitat única per sortir dels propis límits, provant una realitat que inclou l’altre. És a l’escola on millor es pot aprendre que som éssers relacionals i que vivim junts. Anar a l’escola vol dir aprendre a no ser el primer, a cedir el lloc, a seure al costat d’un tu desconegut o poc estimat, a saber que tots han de tenir les mateixes oportunitats. S’hi aprèn a passar del singular al plural i s’hi poden mostrar maneres de viure una vida bona, actuant per fer una societat millor.
L’escola té sentit com espai per a la comprensió humana, per això és substancial que hi hagi mestres que ensenyin a estimar el coneixement i la vida.