El Consorci Besòs Tordera ha presentat aquest dimarts el projecte PAITIDA, que permetrà digitalitzar els sistemes de control i millora de la qualitat de l’aigua que s’aboca dels sistemes de sanejament, i que acaben repercutint en els rius.
Amb un pressupost de 9,5 milions d’euros, es preveu optimitzar l’eficiència del cicle de l’aigua, així com millorar la qualitat del riu Besòs. Entre les millores previstes hi ha la reducció de l’impacte derivat d’un incident en indústries dels polígons, que fa que els rius acabin contaminats i la flora i la fauna es vegin afectats. A més, també preveu reduir el volum de deixalles que arriben als aqüífers, minimitzant la presència en els seus entorns, sobretot amb crescudes derivades d’episodis de pluja.
El projecte PAITIDA preveu la creació de sistemes digitals de control i seguiment, així com bessons digitals integrals per a la gestió dels sistemes de sanejament Granollers, Montornès i la Llagosta, que donen servei a un total de 19 municipis. Amb un pressupost global de més de 9,5 milions, un 53% prové de subvencions dels Fons Europeus PERTE per a la Digitalització del Cicle de l’Aigua, mentre que un 13% del total l’aportarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la resta sortirà de recursos propis del consorci.
La iniciativa parteix de la normativa vigent que regula els sistemes de sanejament. En episodis de pluja, els residus solen ser arrossegats per l’aigua fins els sistemes de depuració, però també s’escampen per les lleres dels rius. De la mateixa manera, en casos d’incidents en indústries, l’aigua utilitzada en les tasques d’extinció poden arrossegar productes químics als aqüífers, produint danys tant en fauna com en flora.
“Amb aquesta digitalització pretenem millorar la qualitat de l’aigua que s’aboca dels sistemes de sanejament, millorant aquesta qualitat de l’aigua dels rius el que incrementarem també és la reserva de la font d’aigua potable”, explica Jesús Belda, director del projecte. Per aquest motiu, es crearà una plataforma integral que controli totes les operacions distribuïdes a les diferents depuradores del riu Besòs, permetent que quedin integrades i es pugui fer una millora contínua en els tractaments de totes les aigües residuals.
D’aquesta manera, el projecte se centrarà en estudiar i implantar millores en episodis de desbordament dels sistemes de sanejament quan plou, minimitzant l’arribada de brutícia a la llera dels rius. “Això ho notarem ja directament no veient residus i amb la qualitat de l’aigua, podent passejar per l’entorn fluvial sense la presència de part d’aquestes restes, i significativament també millorarà tota la flora i la fauna que hi viu”, afegeix Belda.
A la vegada, del projecte principal en sortiran d’altres al llarg de tres anys de treball, i que passaran per la reducció immediata de la contaminació al riu i per, en els deu anys posteriors, implantar infraestructures més grans per retenir aigües contaminants.
Incidents en indústria, afectació directe als rius
El projecte preveu una reducció de l’impacte que els incidents en les indústries tenen en els rius, en un entorn molt carregat de polígons on hi ha empreses amb tot tipus d’activitats. Només en els últims cinc anys s’hi ha registrat onze incidents, tres dels quals greus, i que han suposat l’arribada de substàncies contaminants al riu Besòs o a afluents, com el Congost. El darrer, el d’una empresa de Polinyà que va contaminar el riu Besòs en el seu tram baix i va malmetre la depuradora de la Llagosta.
“Si haguéssim tingut un gran dipòsit de retenció d’aigües pluvials en el polígon s’hagués reduït l’impacte”, apunta Belda, un fet que centrarà part de l’atenció de l’estudi per analitzar les millors opcions d’ubicació. Es preveu que d’aquesta manera es detectin els espais on és més necessari adoptar mesures de contenció, que a la vegada reduiran la derivació d’aigües contaminants a les plantes depuradores.
Paral·lelament, es duran a terme altres accions de sensorització de la xarxa de sanejament, en molts punts de sobreiximent i altres dels sistemes de transport de les aigües. Això permetrà interactuar amb models matemàtics per fer previsions a futur de com reaccionarà el sistema davant d’algun eventual episodi de pluja o en cas de risc químic.
“Podrem detectar coses abans, robotitzar accions, tenir més informació i més ràpida del que està passant a la nostra xarxa, que és molt gran, amb molt menys infraestructura”, afegeix el president del Consorci Besòs Tordera, Óscar Sierra.
D’entrada, es posarà èmfasi en tres sistemes de sanejament a la conca del Besòs i amb més de 50.000 habitants a l’entorn de Granollers, Montornès i la Llagosta. La previsió és que pugui centrar les bases per tenir el coneixement i l’experiència de com aplicar-ho en altres sistemes hídrics.
{{ comment.text }}