La Plataforma per la Llengua vol fer revifar el català als comerços

La Plataforma per la Llengua comparteix una preocupació per la situació del català i es dedica a plantejar accions per millorar el paisatge lingüístic del territori. D’aquesta inquietud va néixer la campanya “Digues Bon Dia”, que consisteix a sensibilitzar els comerços locals dels drets lingüístics del consumidor i dels deures de les empreses i els comerços. Per exemple, els clients tenen el dret de ser atesos en català, i les empreses tenen el deure de retolar en català. La primera acció de la campanya que s’ha fet al Vallès Oriental va ser el 30 de juny a Granollers. Es va convocar un grup de voluntaris per fer-los una petita formació en deures de matèria lingüística per després formar grups i visitar un seguit de locals. En total, s’hi van presentar 18 voluntaris, un nombre força alt en comparació amb altres rondes a Catalunya. Es van registrar dades de 129 comerços, dels quals els voluntaris van informar-ne personalment 103; la resta estaven tancats. Alguns dels paràmetres que tenen en compte són la llengua de la retolació fixa i cartelleria d’ofertes i serveis. També la llengua d’atenció, de documentació, com ara contractes i les cartes o els menús, en cas de bars i restaurants. Van organitzar la ronda lingüística per trams, i segons observa Eduard Botifoll, coordinador voluntari de l’acció, “hi havia una gran diferenciació entre carrers”. Alguns dels carrers documentats van ser Anselm Clavé, Alfons IV, Colom, Joan Prim i Girona, que sumen bona part de l’activitat comercial. De la mateixa manera, també hi havia molta diferència entre els tipus de comerç, per exemple, si eren franquícies o no. Molts comerços no coneixen el Codi de Consum de Catalunya Les dades que recullen serveixen per fer una valoració de l’ús i la salut del català a escala de tot el país. Es tracta d’una tasca d’observació i informació. Així, els voluntaris fan conèixer als comerços el Codi de Consum de Catalunya, una llei del 2010 que “sorprenentment la gent no coneix, ni compleix gaire”, afirma Botifoll. També assabenten els propietaris de les sancions per infracció, que poden comportar multes administratives de fins a 10.000 euros. Un dels principals problemes que afecten la salut del català és el mal hàbit dels catalanoparlants de no fer servir aquesta llengua com a principal. Segons recullen a l’InformeCAT, la Plataforma apunta que un 75% de persones es dirigeixen a estranys en un primer moment en castellà, davant d’un 25% que ho fan en català. De l’acció, Botifoll en destaca que “l’actitud és bona”. “Molts ho agraeixen i apunten allò que han de canviar.” Els voluntaris se senten satisfets perquè hi veuen efectivitat. El que és clar per a ells és que “si hi hagués alguna administració que comprovés si la llei es compleix, la situació seria força diferent”. En aquest sentit, detecten una mancança per part dels ajuntaments. Amb tot, la Plataforma es planteja fer una segona acció de seguiment a Granollers a la tardor.

La Plataforma per la Llengua vol fer revifar el català als comerços

Qui t’estima t’abonyega?

L’Ametlla detecta una errada ortogràfica en una campanya per promocionar l’ús del català

Un pla de millores per al santuari de Puiggraciós

Sergi Gonzàlez, nou rector de Santa Maria de Llerona

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

El fabricant britànic McBride compra l'antiga Camp de Granollers

Els Blaus meravellen i recuperen el tron de la festa major

L'escola Cervetó de Granollers canvia de mans 58 anys després

Una motorista ferida greu per un accident de trànsit amb un cotxe a l'AP-7 a Mollet

El grup d'automoció Drivim adquireix el concessionari Peugeot de Llerona, que incorporarà Fiat i Jeep

Detenen un home per ferir amb arma blanca un altre a Canovelles

Detingut un jove de 22 anys acusat de dos robatoris amb violència a Granollers

Nora Hortolà, nova presidenta de Gran Centre de Granollers

Irene Galán deixarà de ser la cap de colla dels Blaus

Desnonen una mare i una filla de la casa on fa 20 anys que viuen a Vallgorguina