El Vallès Oriental actualment compta amb una superfície de 2.812 hectàrees de terreny industrial repartides en 127 polígons amb 5.334 activitats econòmiques. Un estudi de l’Observatori dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) del Vallès Oriental els ha analitzat amb perspectiva de gènere per identificar quins canvis urbanístics i d’estructura laboral caldria fer per garantir la inclusió. Una de les principals conclusions que se n’ha extret és que, malgrat que hi ha el 44,94% de treballadores –32.105 en xifres absolutes–, aquestes no ocupen alts càrrecs.
“L’informe ens ha de servir per fer una radiografia de la realitat dels polígons i poder fer saber als ajuntaments què cal millorar, sobretot en l’aspecte urbanístic. Els polígons són zones grises i fredes que poden generar inseguretat. Un dels grans objectius és millorar-los pel que fa a la mobilitat”, explica Enric Gisbert, conseller delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica.
Els espais buits i deshumanitzats són els que poden generar més inseguretat, principalment en les dones durant la nit. L’informe recull que hi ha el 16,5% d’espais inactius arreu dels polígons vallesans, i per tant són zones que es poden percebre com a més insegures. Pel que fa a l’urbanisme, s’ha detectat que hi ha un 50% de voreres amb una amplada òptima per transitar-hi. No obstant això, hi ha un 13% de zones que no disposen de voreres. En il·luminació hi ha un 71% d’espais ben il·luminats, però el 29% restant presenten un estat deficient. Finalment, un altre element clau que afecta la generació d’inseguretat és la neteja, on s’hi troba un 50% dels carrers que presenten un aspecte correcte –només hi ha un 2% que presenta un aspecte molt bo.
“Tota aquesta anàlisi ens ha permès saber quins són els usos que es fa de l’espai dels polígons i què cal fer per fer-los més habitables. L’urbanisme de gènere és un corrent que s’està treballant en ciutats, però no tant en polígons. Les millores de l’espai físic en termes d’il·luminació, voreres o neteja no solucionaran tots els problemes, però no afectaran negativament. Tot això ha d’anar de la mà de canvis en les empreses, les administracions públiques i les entitats o col·lectius organitzats”, diu Aina Lasuca, una de les autores de l’estudi.
A banda d’aplicar una mirada de gènere sobre l’urbanisme dels PAE, l’informe també analitza la composició de les empreses i n’extreu una segregació ocupacional i una bretxa salarial, encara que les dades són del conjunt català. “Les dones tendeixen a dedicar-se al sector serveis i no són gaire presents a la indústria. A nivell català hi ha el 5,30% de dones davant del 11,14% d’homes en aquest sector”, continua Lasuca. La bretxa salarial, amb dades de 2024, és del 17,29% de mitjana (5.964 euros). Cal tenir present, però, que com més alt és el càrrec, més creix la bretxa salarial. El percentatge més baix és del 16% i el més alt, del 24,7%.
Per millorar en aquest aspecte, l’informe de l’Observatori recomana la necessitat de les empreses d’implementar plans d’igualtat. Només el 30,8% de les empreses dels PAE disposen d’un, i un 70% encara no l’han implementat. Es tracta d’una situació especialment preocupant entre les microempreses, que són les que menys n’adopten, i, segons Lasuca, és el model majoritari als polígons vallesans.
