L’Observatori de la Cooperació Municipalista del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha publicat les dades que les administracions públiques municipalistes dediquen del seu producte interior brut (PIB) a la cooperació.
Al Vallès Oriental els resultats no són gaire ideals. Dels 39 municipis que té la comarca, només 30 n’hi destinen una part. D’aquests 30, només n’hi ha dos que se situen per sobre del 0,7% –percentatge marcat per l’Organització de les Nacions Unides–. A Catalunya, però, només hi ha 18 ens locals que superin la xifra.
La Garriga (1,11%) i Caldes (0,79%) són els qui lideren la llista a la comarca, sent també el segon i el vuitè respectivament de tot el territori català. Ho fan força per sobre del següent poble, que és la Roca (0,57%) –0,54 i 0,22 punts percentuals per darrera–.
De totes maneres, la majoria dels municipis mostren una evolució positiva, augmentant any rere any, el percentatge destinat. Un exemple destacable és Montmeló, el municipi que ha augmentat més des de 2019, quan hi destinava el 0,01%, i en les dades de 2022 ja havia aconseguit pujar fins al 0,40%.
Alguns pobles, però, han fet una evolució a la inversa i han perdut percentatge de cooperació. És el cas de la Llagosta, que el 2019 hi dedicava el 0,24% i el 2022 el 0,08% (0,16 punts percentuals menys).
A banda dels ajuntaments també participa en les aportacions al desenvolupament el Consell Comarcal. Després d’haver fet una primera aportació l’any 2020 del 0,23%, l’any següent van pujar al 1,59% (la dada més elevada registrada de la comarca), però el 2022 van tornar a fer baixar el percentatge al 0,14%.
“L’Ajut Oficial al Desenvolupament és un esforç relatiu sostingut en el temps, no pas puntual. També es tracta de coherència política i de ser responsables amb la pobresa del món”, explica David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Minoves destaca que a escala mundial només hi ha sis països que superen l’aportació del 0,7% marcat. Aquests són Suècia, Noruega, Dinamarca, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya.
“Des del Fons Català treballem tres línies: la cooperació al desenvolupament, l’acció humanitària i la sensibilització i educació pel desenvolupament; principalment en països de l’Àfrica Occidental, l’Amèrica Central, els campaments sahrauis i Palestina”, segueix Minoves, que també destaca que la guerra d’Ucraïna, el terratrèmol al Marroc o la guerra a Gaza s’han convertit en punts de treball centrals actualment.
El Fons Català ha elaborat enquestes a la població per tractar el tema de la cooperació. “Els resultats han estat molt positius. El 80% de les persones estan a favor que les administracions destinin una part del seu pressupost a la cooperació. Ara falta que això es tradueixi en fets reals perquè creiem que val la pena. Cal recordar que el 0,7% s’aplica sobre el pressupost de cada municipi, és a dir, no s’ha de destinar una xifra establerta, sinó que cadascú aporta segons el que té”, acaba Minoves.
LA GARRIGA, AL CAPDAVANT
L’Ajuntament de la Garriga és l’Ajuntament que destina un percentatge més alt a tot Catalunya –només superat per la Diputació de Barcelona– i el segon d’Espanya –per darrere Zarautz–. “Des de 1996 es destina una partida a la cooperació, independentment del govern que hi hagi. Ens organitzem amb el Consell de Cooperació, format pels grups polítics, l’oposició i entitats”, diu Carlos Martín, regidor de Cooperació.
Des de l’Ajuntament expliquen que hi ha la voluntat a poc a poc de fer créixer el percentatge, sobretot sense deixar de contribuir als projectes que ja estan en funcionament gràcies a entitats del municipi. “El compromís és aportar durant un període de temps perquè en un sol any és impossible. Per exemple, al projecte que Societat Civil La Garriga té a l’illa de Lesbos hi destinarem 23.000 euros fins al 2027”, afegeix Martín.
El regidor assenyala que cal que els ajuntaments de tot arreu es comprometin a col·laborar amb els països del tercer món. “Podem fer un món millor i això és una cosa que no es podria fer sense les entitats que es dediquen a tirar els projectes endavant i a qui estem molt agraïts”, finalitza Martín.
