Per prendre partit cal capacitat de reflexió i disposar de la serenor suficient perquè no ens domini el rampell

Em plau la pregunta, però no és rellevant. El cabdal no és qui votes sinó per què o per a què votes? Mostrar camins per conèixer els objectius i analitzar quin futur somnia cada partit és una bona fórmula per assentar criteris de ciutadania compromesa. Diu l’eslògan de la CUP que “Viure és prendre partit”. Efectivament, viure és comprometre’s, decidir, definir-se i mullar-se. En prenem constantment de partit, en una cosa o altra, perquè viure sense fer-ho voldria dir no saber qui som o posseir una identitat poc definida i difusa.

Prendre partit no vol dir decidir-se per una cara. Per prendre partit cal capacitat de reflexió i disposar de la serenor suficient perquè no ens domini el rampell. Significa ser capaç de pensar críticament i això suposa coneixement –no només informació!– profund de la situació a estudiar, rigor en el mètode per cercar informació fiable i estar entrenat en una manera de pensar que permet dubtar del que diu l’altre tant com del que pensa un mateix. Pensar críticament vol dir encarar el diàleg amb l’altre, en especial amb el discrepant, amb aquella actitud que el filòsof Hans-Georg Gadamer elogiava: “Pensant que pot ser que l’altre tingui raó”. Pensar críticament vol dir confiar en algú i esperar que aquell que té la nostra confiança faci el possible per complir les promeses. Però també vol dir mantenir-se informat i no abandonar mai del tot la sospita. Sospita i confiança són dues actituds imprescindibles per aprendre a pensar críticament.

A l’escola i a la vida es diu que es valora tenir criteri propi i pensar críticament. Però la realitat sol ser força més crua i pot passar que aquell que ha après a fer-ho, perquè ha tingut la sort de ser entrenat pel seu entorn, és vist més com un rebel o un insubmís que com algú que pensa críticament.

La pregunta compromet però no es pot deixar sense resposta! Però l’adequat no és dir un nom propi o les sigles d’un partit, sinó obrir noves preguntes. Som pares i mestres qui, amb major rigor i afecte, podem generar pensament crític. L’adult que acull el rebel ben informat i el resistent perseverant sol ser un adult compromès i prudent, que, tot i haver pres partit i fins i tot militància, no aspira impregnar ningú d’allò que és la seva passió, perquè anhela conciutadans lliures i amb criteri propi. Això sí, pot mostrar camins per descobrir enganys, incompliments o paraules buides.