La història particular de Sergi Monrabà i els seus col·legues, en un tros de bosc del Montseny, dura 25 dies. Des que van sortir de Mosqueroles, fins que es van instal·lar en un punt a 700 metres d’altitud i es van aïllar de la resta del món, sense contacte amb l’exterior i amb només un mòbil per emergències. Ho van fer en plenes restriccions per la pandèmia, la tardor del 2020, i d’aquesta experiència n’acaba de sortir el llibre Emboscats (Cossetània), escrit pel mateix Monrabà.
“En algun lloc ens van dir que fèiem supervivència, però no és res d’això. Nosaltres no som El último superviviente ni Aventura en pelotas. Hi vam anar perquè ho vam viure com un experiment. Cadascú tenia els seus motius per fer-ho. De fet, som uns friquis del bosc. Jo soc el més romàntic i el llibre té molt discurs sobre la societat del consum. Penso que cal trobar una manera de viure que no impliqui tant malbaratament”, justifica Sergi Monrabà sobre el sentit de l’experiència.
L’expedició la van completar el seu germà Oriol i els també veïns del Baix Montseny Adrià Reales i Eric Gámiz. De casa, es van endur un grapat d’eines i sacs de dormir, i van enfilar fins a un punt de la muntanya abundant en recursos. “Volíem viure de la muntanya”, explica l’escriptor del llibre. Van acordar amb un propietari instal·lar-se en un tros de bosc i van plantar-hi una cabanya feta amb troncs des d’on es movien amunt i avall. Sovint anaven fins a dos quilòmetres més enllà per recol·lectar aliments. En conjunt, van ingerir al voltant d’unes 60 espècies de plantes durant els dies que van ser al bosc, segons queda recollit al llibre.
Els integrants del grup ja duien un sac de coneixements de casa. “Sobretot per tradició familiar i gent gran que ens havia anant ensenyant coses. L’Adrià [Reales] i l’Eric [Gámiz] són uns grans entesos en bolets i fins i tot en venen”, explica Monrabà.
Durant els dies que van passar dins el bosc van menjar plantes, arrels i bolets: des de mores fins a pomes de pastor, fruits secs, pipes de faig, avellanes, nous silvestres o castanyes. Amb alguns aliments van fabricar menjars tant variats com hamburgueses, galetes o melmelades. També hi passaven estones mortes, encara que admeten que les feines de subsistència ja els ocupaven molt temps.
Tot i així, es van trobar faltats d’energia a partir del dia 12, per haver menjat poca proteïna. “Hauríem necessitat caçar o pescar. Teníem la panxa plena, però, en canvi, no teníem forces.” Per això, les caminades a la recerca d’aliment aviat van ser més curtes i van decidir tornar a casa el dia 25, a falta de cinc jornades d’arribar a les 30 que s’havien proposat.
