ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Quim Comas, de 61 anys, enginyer tècnic agrícola i amb un postgrau en Jardineria i Paisatgisme, dirigeix el servei de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament de Granollers.
El canvi climàtic està fent patir els arbres a ciutat, oi?
El canvi climàtic no només afecta els arbres, afecta tots els éssers vius. La realitat dels arbres de ciutat ara és diferent a la que hi havia fa 15 o 20 anys. Ara fa uns 20 anys nosaltres vam començar a substituir arbrat que s’havia implantat en l’inici dels ajuntaments democràtics, a finals dels anys 70 del segle passat. Llavors es va fer una dispersió d’arbrat basant-se en arguments poc meditats, es va posar arbrat amb trets poc adequats. Primer, per desconeixement tècnic, i segon, perquè el mercat de vivers oferia el que oferia. Passats aquest primers 15 o 20 anys de democràcia, es va veure que el desenvolupament d’algunes espècies és inviable: creixen més del compte o s’han d’esporgar cada any, envaeixen serveis soterrats (aigua, gas, llum…) perquè tenen avidesa d’aigua i creixement ràpid… I aleshores vam començar a substituir i a plantar espècies més adequades a l’àmbit urbà. Però és que ara ens trobem que hem de fer canvis dels canvis. Ja no es tracta de canviar per dimensions o per tipus de creixement, ara es tracta del clima. Espècies que ens funcionaven bé físicament, ara, biològicament no s’adapten al clima actual.
Vol dir que hi ha menys aigua i sequeres més freqüents?
I més calor. I també el que implica la manca de permeabilitat de la ciutat. Quan falta l’aigua, has de procurar que la poca que caigui no es perdi: ara ho tenim tot pavimentat i l’aigua llisca fins al clavegueram. De què viuen els arbres? Del quadradet petit que anomenem escocell? Quan és petit o jove, sí. Però quan l’arbre s’expandeix, no. I què fa l’arbre? Doncs va a buscar una punta de clavegueram o d’una escomesa d’aigua, l’aigua que es condensa per capil·laritat… Tenim una ciutat massa impermeable.
Quines espècies estan patint més?
La llista pot ser llarga. Allò que pensàvem que estava adaptat per clima, per geografia, ara ens està canviant. Ens funcionaven alguns tipus d’aurons, de til·lers, de freixes, de carpins… Doncs ara no. Són les espècies que trobaríem a latituds més fresques i amb pluges repartides. Si vas al Montseny, ho veuràs igual. Els boscos de pi roig han pujat 200 metres d’alçada amunt i substitueixen el pi negre, que també puja amunt per les condicions climàtiques d’ara, que són diferents a les de fa 15 o 20 anys.
A Granollers li calen més arbres? És possible fer créixer el verd?
I tant, que li calen més arbres! El 2021 vam aprovar el Pla Director del Verd Urbà per unanimitat de tots els partits. Granollers es troba en el top de la província de Barcelona en diversitat d’espècies i en l’estat fisiològic d’aquests arbres, perquè s’ha anat fent el procés de reposar i substituint, a la vegada que s’ha anat creixent. Sempre intentem de posar-n’hi allà on no n’hi ha. I sí que n’hi caben més. N’hi han de cabre més! Si féssim un vol amb avioneta, l’ideal seria que, a vol d’ocell, no veiéssim els carrers, ni les calçades ni les voreres, tapats pels arbres, que fos tot verd per les capçades dels arbres.
Cal molta més ombra, oi?
Un dels objectius del Pla és justament aquest, però ens cal espai. I per això cal treure-n’hi als vehicles, fins ara al capdamunt de la piràmide d’ocupació dels carrers per la planificació urbanística. Si no podem alliberar espai, serà difícil plantar arbres. Seria fàcil que allà on ara hi ha cotxes aparcats hi hagués arbres; i no vol dir treure’ls tots, però sí un de cada dos o de cada tres. Si la ciutat es pensa per al cotxes, en lloc de per als ciutadans, no queda espai per als arbres. I els ciutadans necessitem confort amb aquestes altes temperatures i l’arbre és l’element verd per excel·lència.
{{ comment.text }}