Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, repassa temes relacionats amb la mobilitat i l’accidentalitat a les carreteres del Vallès Oriental en una entrevista a EL 9 NOU.
El Vallès Oriental va tancar l’any 2024 amb tres víctimes mortals en accidents de trànsit, nou menys que l’any previ. Com s’explica?
Ho vinculem a l’increment de trànsit que hi va haver a l’AP-7 després de l’alliberament dels peatges l’any 2021, que va créixer entre un 30% i un 40% segons la zona. A més, el trànsit va tornar a créixer un 7% entre 2023 i 2024. Amb increments de mobilitat hi ha hagut una reducció de sinistralitat.
Sembla contradictori…
Sí. Pensem que si creix el trànsit, creix la mortalitat. Però aquestes vies d’alta capacitat, especialment les alliberades de peatge, fan que els accidents no siguin tan greus. I això es veu al Vallès, que en surt beneficiat. Per on surt aquest augment de mobilitat? Amb els ferits greus, que ens augmenten. Quan agregues els ferits greus a l’equació, veus que hi ha increments. I amb les víctimes totals, també.
Si hi ha més trànsit, segur que l’AP-7 va més congestionada. Ajuda a reduir la gravetat dels accidents?
Depèn del tram. Però si parlem dels Vallès, el que hem observat és que depèn del moment del dia. Hi ha molts moments del dia on hi ha una congestió important i les velocitats cauen. Llavors és més complicat que tinguis un accident greu. Amb tot, si tens en compte els vehicles pesants, els riscos s’incrementen i pots tenir accidents amb ferits greus o morts encara que les velocitats no siguin tan elevades. A banda, hi ha períodes on encara no hi ha densitats tan elevades i es pot córrer una mica més. Són els més perillosos.
El tram del Vallès Oriental de l’AP-7 no va registrar cap accident mortal l’any passat. Les mesures de més controls o de gestió de trànsit van donar bon resultat?
Després de la pandèmia i d’un temps de contenció de mobilitat va venir una pulsió on s’hi va sumar l’alliberament de peatges. I… pum! Passes a 24 víctimes mortals a tota l’AP-7 a Catalunya. La gent no sabia com se circulava amb aquestes densitats que mai s’havien vist a l’AP-7. Amb els Mossos comencem a pressionar. Potser no els veus però hi són. I, de tant en tant, es fan presents amb macrocontrols de camions on donen aquesta imatge que hi són en potència. I baixen les víctimes mortals fins a 6 a tota l’AP-7 l’any passat. També hi ha el factor que la ciutadania ha après a conduir en aquestes situacions. El primer mèrit és d’ells.
Al tram central entre els dos Vallès van aplicar una reducció de la velocitat màxima a 100 quilòmetres per hora. Va anar bé?
Ha tingut un efecte. Les dades ens diuen que anem en la direcció correcta. Però no ens podem quedar així.
Què faran?
Des d’El Vendrell fins a Parets estem assajant un sistema de predicció de la sinistralitat amb intel·ligència artificial. Als plafons de la carretera o a les xarxes socials anirem dient el risc de sinistralitat en cada moment. Ho estem treballant des de fa un any amb un doctorat industrial de l’UPC. Ja estem començant a fer prediccions d’intensitats i de velocitats i ens donen encerts al voltant del 95%. Ara continuarem millorant-lo amb dades d’orografia, de configuració de la via quilòmetre per quilòmetre…
I la velocitat variable que havien anunciat?
Parlem de velocitat variable enriquida amb altres sistemes. Hi haurà càmeres que aportaran dades i aprofitarem la informació històrica que tenim de l’AP-7 per anar llançant previsions als panells. Això la velocitat variable estàndard no ho fa. I a la zona central de l’AP-7 és on ho volem aprofitar més. Aniràs donant missatges des de Girona cap aquí, com des de Tarragona i Martorell, per anar contenint el trànsit, baixant velocitats o facilitant que s’escapin per altres vies si hi ha algun problema.
Tenen calendari?
És una acció a mitjà-llarg termini. Serà una inversió molt potent, de les més potents que ha fet mai el servei en gestió de trànsit. A curt termini, sí que posarem velocitat varia ble a la C-58 d’entrada a Barcelona. Això beneficia el Vallès Oriental.
Com?
Tenim molts problemes al nus de la Trinitat, on s’ajunten el trànsit de la C-58 i la C-33. Regulant la velocitat a la C-58 podrem incidir en el flux d’entrada i fer que vagi més fluid. També per a la gent que baixa per la C-33.
A l’AP-7, parlaven de la instal·lació d’uns semàfors per regular els fluxos d’entrada a l’accés de la Roca, on hi ha la zona comercial amb un sistema pioner que busca evitar que es formin cues al tronc principal per l’elevada incorporació de vehicles.
Sí, ho provarem aquí. Serà una bona solució per a alguns moments. No és per tenir-ho sempre en marxa.
I a l’enllaç amb la C-60?
Queda descartat. Ja hi ha un carril d’acceleració molt llarg del qual es va aprofitar el voral per ampliar-lo amb un treball amb l’Estat. La C-60 s’ha d’estudiar de manera global tenint en compte la connexió amb la C-32 al Maresme. Els dos extrems estan connectats. La solució final no és actuar a la Roca i no fer res al Maresme.
Tot se centra en l’AP-7?
No. Necessitem saber què passa en les vies que s’hi interrelacionen i que hi aboquen trànsit. I necessitem intervenir sobre aquestes vies perquè en moments determinats l’AP-7 no vagi congestionada. Les dades, però, ens diuen que aquestes carreteres no han sumat les víctimes mortals que hem reduït a l’AP-7.
Vies com la C-17?
El tram sud ha perdut trànsit que ha marxat cap a la C-33 però alerta amb tot el tram que va de Parets a Ripoll. Aquí sí que estem veient que hi ha balanceig de trànsit. La C-25 s’està convertint en una alternativa a l’AP-7 en determinats moments i aquest trànsit baixa cap a l’àrea metropolitana per la C-17. Hi ha moments de la setmana i moments concrets del dia en què la C-17 està pressionada. Hem d’estar-hi a sobre. Per exemple, es veu en algunes hores a la connexió amb la ronda Nord de Granollers i la C-1415b al Tibidabo on es formen cues. En els retorns de cap de setmana, també es nota.
I què es pot fer?
En gestió de trànsit, hem d’estar atents a la sinistralitat. I, per tant, que respectin les reduccions de velocitat que hi ha en molts trams i contenir les velocitats.
El radar de tram de Tagamanent a Centelles està donant bons resultats?
Si s’ha de posar un exemple d’on col·locar un radar de tram, aquest és excel·lent. Està molt ben posat. Els que hem fet durant tota la vida aquesta carretera sabem que aquell era un lloc d’accidents constants.
Amb el tercer carril al tram de Parets queda pendent adaptar el radar de tram a la nova configuració?
Sí.
Hi ha al calendari?
Estem acabant de definir-ho. Cada vegada que es toca un radar cal fer tot el procés d’homologació des de zero i això porta el seu temps.
Han provat al Vallès Oriental els nous carro-radars, que són com uns remolcs mòbils equipats per controlar la velocitat?
Sí. N’hem tingut d’instal·lats a l’AP-7, entre altres punts a la Roca.
Com seleccionen els llocs on s’instal·len?
Amb els Mossos de trànsit. Tenim identificats un miler de quilòmetres de carreteres que són d’interès pel nombre d’accidents que s’hi registren. Els Mossos hi paren especial atenció i nosaltres també hi apliquem mesures com les caixes taronges amb radars amagats. En aquets 1.000 quilòmetres, hi tenim uns 150 punts que ens permeten la instal·lació dels carro-radars amb seguretat. No es poden posar a tot arreu perquè ens cal una certa infraestructura i hem de poder garantir la seguretat per a tothom: ciclistes, motoristes… Això no vol dir que també es puguin posar en altres llocs. Ja tenim quatre carro-radars i en volem incorporar sis més aquest any. Hem de continuar fent polítiques de velocitat aquest 2025.
Estan molt temps en un mateix lloc?
Ens agradaria tenir-los a un parell de setmanes o un mes en un mateix lloc. Ara els anem movent molt. Primer, per anar-los provant en situacions diverses. I, segon, perquè ens interessa pressionar més carreteres. També estem alerta a les xarxes per si es fa públic on són per moure’ls per evitar que puguin ser vandalitzats.
Les víctimes mortals d’accidents de trànsit tenen un perfil determinat?
Entre els conductors, el 93% de les víctimes mortals van ser homes i el 7%, dones. Els homes condueixen més però la diferència entre homes i dones amb carnet ara és molt poc important,
I per franges horàries?
Ens preocupen les tardes. S’hi acumulen tota una sèrie de coses: la fatiga, falta de concentració després de tota la jornada, l’efecte del dinar o la reducció de les hores de llum. Parlem amb Mossos per concentrar els controls a les franges horàries on hi ha més accidentalitat. Amb els nostres mitjans, també ho fem.
Els controls de radar amb helicòpter els funcionen?
És una bona eina de dissuasió tot i que hauríem d’explicar més que estem volant. No busquen tant posar multes com fer un efecte dissuasiu. Es controlen molts vehicles.
