Raúl Lerones Alarcón, de Fogars de Montclús, ha estat ordenat diaca permanent pel bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, en una cerimònia celebrada a la catedral de Terrassa. Lerones està treballant des de fa més d’un any i mig a dues parròquies de Llinars –Santa Maria del Prat i Sant Esteve del Coll– i Vallgorguina. A Llinars fa sessions de catequesi en el Delme, amb unes 14 persones. Algunes han fet la comunió i esperen la confirmació i altres ja s’han confirmat. Hi ha joves, adults i una persona de més de 40 anys.
Lerones, de 54 anys, està casat amb Assumpció Sabé i tenen dos fills adoptats, Núria, de 20 anys, i Martí, de 16 anys. Diu que la seva dona i els seus fills li han donat suport a l’hora d’ordenar-se diaca. “De fet i en part, és un projecte de família, hi hem anat parlant i meditant junts”, diu.
El nou diaca estiuejava des de ben petit a Santa Maria de Palautordera. Fins a 38 anys va viure a Sant Esteve i estava vinculat a les parròquies de Santa Maria i Sant Esteve. Quan fa 18 anys va anar a viure a Fogars, va treballar a les parròquies del Montseny: Campins, Montseny, Mosqueroles i la Costa, la seva actual parròquia. Remarca que la paraula diaca ve del grec diakonos, que vol dir ‘servidor’ i diu que ha trobat la seva vocació “en el servei als infants, joves i adolescents en risc”. Joves i adolescents i les seves famílies que es troben en risc d’exclusió social o ja excloses.
“Nanos que fan un procés molt lent i de vegades el procés és que no vagin a pitjor”, diu. “Cada vegada valoro més que Déu m’hagi portat a treballar amb població d’alt patiment, una part dels pobres de l’Evangeli, quin regal tan gran”, apunta, i afegeix: “Els pobres t’evangelitzen. I això és perquè creixes en humanitat nova, ells t’ensenyen a acollir incondicionalment, a estimar gratuïtament, a valorar la paraula procés, tenir paciència, risc existencial, confiança, fe quan la lògica humana et diu que no se’n sortiran perquè estan molt cascats. En fi, la teva humanitat es divinitza, la vas portant a la plenitud i trobes el rostre enfangat de Crist en cadascú d’ells i elles.”
Explica que la seva dona el va acostar a la congregació salesiana, on hi ha trobat referents de vida humana i cristiana. Des de fa anys, Lerones és director de la de la Plataforma d’Educació Social Martí-Codolar (Salesians Sant Jordi). “Des de ben petit, la meva vida preveia aquesta direcció de servei”, afirma, i que tota la seva família tenia aquesta vocació de servei. “És l’escola de vida, la petita església domèstica que et marcarà per sempre.”
{{ comment.text }}