Albert Milà, bomber dels Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF) vinculats al Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, ha estudiat i reconstruït l’evolució que va seguir el foc que va cremar prop de 2.700 hectàrees del bosc entre el 3 i el 6 de juliol als municipis de Bigues i Riells del Fai, Sant Feliu, Figaró, la Garriga, Tagamanent i Sant Qurize.
És un treball que ha fet durant el darrer any a partir de documentació i la informació que ha recollit amb entrevistes a membres del cos que van treballar a l’incendi i altres testimonis com agents rurals, pagesos o membres de les ADF. També recorrent els boscos cremats i recuperant dades, com la situació meteorològica que hi havia: temperatures per damunt dels 40 graus, humitats relatives molt baixes i vent de ponent. Tot plegat, per ajudar a entendre com es va moure el foc. “És posar en paper com es va comportar l’incendi”, explica Milà a EL 9 NOU.
Actualment, aquesta mena d’estudis es fan sempre que hi ha un gran incendi forestal. El 1994, però, encara no es feien. Tot i això, els Bombers promouen aquest tipus de recerques de grans focs que, en el seu dia, no es van analitzar a fons. “Entendre el règim del foc de 1994 ens dona informació per poder gestionar situacions en un futur”, diu Milà, que és de Riells del Fai i tenia cinc anys en el moment de l’incendi. “A la gent d’allà ens va marcar molt”. “Amb l’estudi dels incendis, històrics hem dividit els grans focs segons el seu comportament i veiem quina part del territori català és més sensible a cada tipologia de foc”, comenta Emili Dalmau, sergent del GRAF. “També ens ajuda per actuar en situacions futures. Sabem on tenim les portes, on podem treballar per tancar-les i que el foc no avanci”.
El dels cingles de Bertí de 1994 va ser un incendi convectiu amb vent qualificat com de tercera generació. Va començar el 3 de juliol a la zona de les Costes de Can Batlles, a Riells. La tasca de les primeres hores va permetre estabilitzar-lo i deixar-lo confinat a la cinglera sota el torrent del Gat, després de cremar unes 20 hectàrees. L’endemà, 4 de juliol, hi ha una represa a la zona alta del flanc esquerre, a Riells, i l’incendi s’enfila fins dalt de la cinglera i ja avança en direcció est, cap a Figaró, empès pel vent de ponent. El foc “fa una bona tirada al primer barranc i ja supera la capacitat d’extinció que teníem”, admet Emili Dalmau, sergent del GRAF. “Ja no tindrà aturador fins a Figaró”, exposa Milà.
Però el foc no és homogeni. L’estudi del bomber de Riells descriu com l’orografia de la zona “afavoreix contravents que permeten que l’incendi també avanci a recules” i, des de Riells, tiri en direcció a Sant Feliu. També facilita l’avenç cap a Bigues. “Els incendis de contravent són molt complicats”, assegura Dalmau.
El treball fixa que el foc va avançar uns mil metres per hora tirant focus secundaris gràcies a la gran columna de fum que es genera. “Això és molt”, diu Milà, que apunta que, a la zona de Puiggraciós, hi podria haver velocitats superiors. Els bombers poden avançar uns 300 metres cada hora desplegant línies d’aigua amb bones condicions orogràfiques possibles. En un terreny complicat, com el dels cingles de Bertí, la velocitat és més limitada. El ritme, però, és molt inferior a alguns dels grans focs que hi ha hagut a Catalunya, on s’han detectat velocitats de 6 i 7 quilòmetres per hora.
L’estudi també analitza el “punt d’inflexió” que permet aturar l’incendi després de saltar la C-17 i el riu Congost entre Figaró i la Garriga, entrant cap al Parc Natural del Montseny. Dalmau explica que el foc va saltar a la part alta de la carena en sentit ascendent. Això va fer que agafés menys potència que si ho hagués fet per la part baixa. A més, “era un lloc més fàcil i amb menys vegetació per accedir-hi els bombers”, van arribar mitjans aeris i les condicions meteorològiques eren més favorables per intervenir-hi.
