Des de l’any 2019, la renda neta per persona al Vallès Oriental ha anat pujant progressivament. Les dades de 2023 mostren un creixement del 19,65% respecte a les indicades abans de la pandèmia de la covid-19. No obstant això, la diferència entre l’ingrés més elevat i el més baix és de 9.297 euros. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la renda neta mitjana per persona a la comarca el 2023 va ser de 17.104 euros i el 2019 era de 14.325 euros. Comparant el creixement amb les dades de Catalunya, el Vallès Oriental ha crescut 3,11 punts percentuals més. La mitjana catalana és de 16.461 euros el 2023, amb un augment del 16,54% des de 2019. A més, hi ha 25 dels 38 municipis que superen la mitjana catalana.
Pel que fa als municipis, els qui tenen els ingressos més alts són Vallromanes (22.220 euros), l’Ametlla (21.257 euros) i Montseny (19.989 euros) que es contraposen amb les xifres de Canovelles (12.923 euros), Gualba (13.766 euros) i Vilalba Sasserra (14.283 euros). Aquests tampoc no han estat els que han tingut un major creixement. Percentualment, Campins és on s’ha notat més aquest augment amb una pujada del 48,50% passant de 12.739 euros a 18.913 euros de mitjana. L’acompanyen Montseny, que ha passat de 14.791 euros a 19.989 euros (+35,14%), i Tagamanent, on el 2019 la mitjana era de 13.521 euros i el 2023 era de 17.984 euros (+33,01%). A l’altre costat de la balança, hi ha els pobles que han mantingut més o menys estable el seu creixement. Aquests són Lliçà de Vall (+0,97%), l’Ametlla (+12,44%) i Vallromanes (+14%).
Sobre aquest augment, Núria Maynou, tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal, el relaciona amb l’atracció de població de cert nivell adquisitiu després de la pandèmia. “S’ha produït una fugida de les grans ciutats i ha arribat més població al Vallès Oriental buscant zones rurals. El creixement als pobles més petits potser està relacionat amb el preu de l’habitatge”, apunta Maynou.
Tot i que les xifres de la renda neta mitjana per persona a la comarca se situen, també, per sobre de la mitjana de la demarcació de Barcelona (17.013 euros), segons explica Maynou, hi ha clares diferències respecte a les zones. “Si ens situem sobre l’eix de la C-17, les rendes més altes es troben al nord, en direcció Osona, a més del Montseny. En canvi, cap al sud és on s’acumulen les rendes més baixes.” Maynou també detalla que dins un mateix municipi hi pot haver diferències en les rendes. “Aquesta situació es dona en els pobles grans, com per exemple Canovelles i la Llagosta, on les xifres en els districtes varien segons la ubicació.” A Can Duran, a Canovelles, hi ha una mitjana de 20.333 euros. En canvi, a la Barriada Nova, és de 8.866 euros.
L’impacte sobre els municipis
La publicació de les dades de la renda neta mitjana per persona de l’INE no ha representat novetats per a l’Ametlla i Vallromanes que ocupen les primeres posicions de la comarca i repeteixen en el podi. En canvi, s’hi ha afegit Montseny. L’alcaldessa, Núria Masnou, apunta que la pujada de les dades de la renda al poble no estan relacionades amb la construcció de nou habitatge. “A Montseny no tenim POUM ni tampoc la possibilitat de construir més habitatges. El creixement de les rendes tampoc ha comportat un increment dels impostos, excepte en el cas de les escombraries, en què hem assumit la taxa que pertoca segons la normativa europea.”
Jan Santaló, alcalde de l’Ametlla, afegeix: “És quelcom bo ser un municipi de rendes altes, però això ha d’anar acompanyat d’uns bons serveis perquè el manteniment del poble no sempre ha estat d’acord a la renda.” Santaló assenyala, principalment, la necessitat de no només dependre dels ingressos de l’impost sobre els béns immobles (IBI), sinó també dinamitzar els polígons. “Ara han arribat dues empreses noves al polígon i això generarà moviment i llocs de feina.” Des del consistori de l’Ametlla també han apostat per millorar l’asfaltat de barris com el Serrat i la Miranda, així com la instal·lació d’una antena per millorar la connectivitat.
A Vallromanes, la regidora d’Hisenda, Olga Porcar, explica que “és un municipi de baixa densitat de població i, per tant, els costos de manteniment per habitant són més alts: més quilòmetres de carrers, xarxes i serveis”. El creixement percentual de la renda neta per persona, a Vallromanes, també ha anat de la mà d’un creixement del volum d’habitants. Porcar detalla que “segons el padró, la població ha passat de 2.558 habitants el 2020 a una mica més de 2.800 habitants el 2025”. Pel que fa al perfil, generalment són famílies joves amb fills petits i parelles de mitjana edat. A més a més, en els últims 12 mesos, diu la regidora d’Hisenda, s’han venut algunes parcel·les a Vallromanes per construir diversos habitatges unifamiliars.
