Malauradament avui en dia una discapacitat pot ser una barrera per als alumnes a l’hora de poder participar en les activitats que s’organitzen des dels centres escolars. No és el cas, però, d’Èric Rodíguez, un alumne del grau mitjà de Gestió Administrativa en l’àmbit sanitari de l’Institut Carles Vallbona de Granollers. Rodríguez és un alumne amb una ceguesa superior al 95% i visió reduïda a la percepció de la llum, els colors i algunes formes que el mes de juny passat va marxar per primera vegada d’Erasmus tot sol a Coimbra, a Portugal.
“Jo pensava que no entraria perquè no porto gaire bé els idiomes, però havia tret bones notes i això em va ajudar. A més, vaig escollir Portugal perquè és un país proper amb un idioma més o menys similar”, explica l’alumne. Rodríguez va estar fent pràctiques en una empresa portuguesa i va compartir l’experiència amb quatre alumnes més del Vallbona. “No em van poder donar gaire feina perquè l’empresa no estava adaptada, es pensaven que trigaria molt en fer les tasques, però vaig acabar ràpid.”
En el mes que va ser a Coimbra, l’Èric va poder visitar altres ciutats amb els seus companys. Destaca Figueira da Foz com la que més li va agradar. “El país és molt diferent a Granollers perquè no hi ha tanta vorera, els cotxes circulen de pressa i és complicat portar el bastó amb les llambordes”, destaca Rodríguez, que alhora remarca: “M’ajudaven molt quan em veien amb el bastó.”
També va aprofitar la seva estada per donar a conèixer el golbol, l’esport paralímpic que practica i que consisteix a marcar gols amb les mans a una porteria. “L’empresa on vaig estar fent les pràctiques va contactar l’associació de discapacitats visuals de Portugal per poder fer aquest intercanvi d’experiències.” Rodríguez valora molt positivament l’experiència de l’Erasmus i ja té en ment un altre destí: Itàlia.
Des de l’institut, Ferran Cisneros, coordinador de Mobilitat Internacional d’FP, explica com ha estat organitzar una sortida com aquesta: “Vam coordinar-nos per tenir en compte les seves necessitats. Vam comprovar l’allotjament i el camí que havia de recórrer. A més, un professor del centre els va acompanyar els primers 10 dies i vam fer una trobada amb tots els alumnes perquè es coneguessin.”
Respecte al futur de l’Erasmus per a persones amb discapacitat, Rodríguez afegeix: “El dia a dia no està gaire plantejat per a persones amb discapacitat. Per exemple, a l’apartament on estàvem no hi cabia una cadira de rodes. Quan vas a un altre país saps que t’hi hauràs d’adaptar, però nosaltres ho hem de fer per partida doble. Potser per això les persones amb discapacitat no s’hi apunten.”
