L’any 2016, en el debat dels pressupostos municipals de Granollers de l’any 2017, el portaveu del PSC, Jordi Terrades, va afirmar que en l’etapa de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila (ERC), que va ocupar el càrrec entre els anys 2006 i 2010, amb José Montilla (PSC) com a president, s’havia firmat un conveni amb l’Ajuntament en què la Generalitat es comprometia a finançar el 50% del cost d’una nova residència per a gent gran a Granollers amb un centenar de places i 32 de centre de dia i un pressupost de 9,2 milions.
Terrades recordava que l’Ajuntament havia fet els deures i ja tenia enllestit el projecte executiu. El conveni, però, mai es va arribar a executar. L’any 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, encapçalat llavors per Chakir el Homrani, de Granollers, va firmar un protocol de col·laboració amb l’alcalde, Josep Mayoral, que preveia que el Departament finançaria 45 places de residència públiques i 32 de centre de dia en la nova residència que s’havia de fer a l’antiga pista d’handbol del carrer Tetuan.
El protocol establia que l’Ajuntament promouria la construcció de l’edifici, amb un cost d’uns 10 milions, amb la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers i que tindria 120 places residencials, de les quals 68 de nova creació i 52 de reubicades procedents del Centre Geriàtric Adolfo Montañá. També s’inclourien cinc places de gestió municipal per a casos socials que calgués atendre.
El protocol s’havia de concretar amb la firma d’un conveni interadministratiu entre el Departament i l’Ajuntament per garantir la sostenibilitat econòmica de la residència i parlava de constituir un consorci de serveis público-privat. Un conveni que mai es va arribar a firmar i que la substituta de Chakir el Homrani, Violant Cerversa, de Junts, que va ser consellera de Drets Socials des del maig de 2021 fins l’octubre de 2022, tampoc va impulsar.
En els darrers anys, l’Ajuntament va reservar algunes partides econòmiques per posar en marxa el projecte i els principals grups de l’oposició a Granollers, ERC i Junts, han fet propostes per desencallar-lo. En el cas de Junts, va proposar que l’Ajuntament assumís el cost, sobretot després que Drets Socials, amb el conseller actual, Carles Campuzano, no inclogués la residència en els projectes que es podrien finançar amb els fons europeus Next Generation.
Un portaveu del Departament de Drets Socials ha dit a EL 9 NOU: “Mantenim el compromís de concertar places residencials i de centre de dia que, segons la planificació, manquin en el territori, d’acord amb la disponibilitat pressupostària, i una vegada la residència estigui construïda i acreditada. Aquesta col·laboració es concretarà en la firma d’un conveni interadministratiu entre el Departament i l’Ajuntament, que és qui promou la construcció de l’equipament juntament amb la Fundació Privada Hospital Asil.”
La resposta del Departament ha rebut la reacció contundent del portaveu del PSC a l’Ajuntament de Granollers, Jordi Terrades. “Qui té la competència, segons l’estatut, per fer residències de gent gran és el govern de la Generalitat. Nosaltres els hem ofert la cessió d’un solar al carrer Tetuan. Han passat molts consellers i han firmat convenis i ningú ha deixat anar ni un euro. Ens vam presentar als fons Next Generation i la conselleria que atorgava aquests fons no va incloure el projecte. Per tant, esperarem al nou govern de Catalunya que sortirà de les eleccions al Parlament per tornar a plantejar aquest tema”, diu Terrades.
