El millor regal de Reis per a Geraldine Plate, de la Garriga, ha estat el retorn a casa de la seva gata, la Nuca. Feia més de quatre anys que havia desaparegut. Per Sant Joan del 2019 es va espantar pels petards, va fugir i ja no va tornar. La sorpresa va saltar el 30 de desembre passat, quan l’associació Gats la Roca la va trucar per dir que havien identificat la Nuca.
Aquest dijous la gateta va tornar a entrar per la porta de casa d’on va sortir amb 5 anys i n’ha tornat amb gairebé 10. “Estava molt bé i molt ben alimentada”, explica Geraldine Plate. Hi ha un motiu: la Nuca ha passat per un periple que mai acabaran de saber del tot.
L’associació Gats La Roca va rebre la primera notícia d’ella al juliol, avisats per unes treballadores de La Roca Village. Feia mesos que l’alimentaven en una zona de càrrega i descàrrega de camions del centre comercial, on la Nuca vivia amb altres gats salvatges. “Van trucar perquè van veure que era molt dòcil. Vam fer la captura i la vam portar al veterinari. No li van trobar cap xip i la vam dur en una casa d’acollida de l’Hospitalet”, explica la presidenta de Gats La Roca, Sara Díaz.
A través d’una crida a les xarxes socials, la Nuca va anar a parar després a Molins de Rei, amb unes amigues que compartien pis. El 30 de desembre, després de quatre mesos al seu càrrec i amb els papers de l’adopció signats, van dur la gata al veterinari. Per sorpresa, van detectar-li un xip. “No ens expliquem com no ho van saber veure l’altra vegada. Potser no el van trobar en un primer moment perquè s’havia mogut o perquè al detector li faltaven piles”, especula Díaz.
També destaca la importància que els animals duguin xip. “Si no, una gata com aquesta no hauria tornat a casa. No podem saber les vegades que potser hem donat en adopció un gat perquè no portava xip i, en realitat, era d’algú.”
A l’altra banda del telèfon, Plate es feia creus de la troballa. “Vaig haver de seure i em vaig posar a plorar d’una alegria…”, explica la propietària de la gata, que viu amb el seu marit i els seus dos fills, de 15 i 18 anys.
A casa, ja feia temps que havien donat la Nuca per morta. L’havien buscat per terra, mar i aire: amb anuncis a les xarxes socials, cartells i una denúncia a la policia. “Els primers dies, vam seguir el seu germà, el Botas, que anava cap al riu, ves a saber si a buscar-la. No vam trobar res.”
Aquests dies la Nuca se’ls passarà tancada a l’altell de casa, a l’espera d’habituar-se a la seva nova condició. Després ja tornarà a entrar en contacte amb en Botas, dos gossos i l’altre gat que tenen a casa.
El viatge de la Nuca durant quatre anys continuarà sent un misteri. “És molt difícil de saber com va anar de la Garriga a la Roca. Però sorprèn que un gat de casa hagi pogut sobreviure quatre anys al carrer.”
