La revista semestral Vallesos treu el seu número 30, de quinze anys d’existència, amb un dossier titulat “Trenta joies desaparegudes”. El número repassa 30 peces patrimonials, tant arquitectòniques com naturals que no han perviscut fins avui. En són alguns exemples la Torre La Miranda de Llinars o l’antiga estació de tren de Parets.
Des de Vallesos denuncien que el “creixement desordenat” i una “cultura administrativa sovint insensible al valor patrimonial” són els culpables d’aquestes pèrdues. Conclouen que l’especulació urbanística, les pressions immobiliàries i la manca d’una política clara de preservació suposen sovint una combinació devastadora.
El número també inclou casos en què l’acció ciutadana ha evitat la pèrdua de patrimoni. Al Vallès Oriental posen l’exemple de l’arquitecte Lluís Cuspinera i d’altres defensors del modernisme local de la Garriga que van aconseguir salvar peces essencials del patrimoni urbà i el reconeixement de l’Illa Raspall com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
La conversa central la dediquen a la professora d’economia Montserrat Termes. De Caldes, és la presidenta del Comitè d’Experts sobre el canvi climàtic a Catalunya. Termes critica la mirada de curt termini dels governants: “Els polítics en parlen molt, però no s’agafen el canvi climàtic com a prioritat.”
A les glosses a persones, destaquen la cuinera Marina Duñach, de Gallecs; el naturalista Toni Arrizabalaga, artífex del museu de tela de Granollers, i l’escriptora de Cardedeu Aida Sunyol.
A la secció de patrimoni, dediquen la biografia al mestre espiritual Esteve Humet i Climent, molt vinculat a El Xiprer. Les Mirades de la Calaixera aposten per una obra que inventa 177 edificis patrimonials de la Garriga. I el Conte Contat el firma l’escriptor granollerí Santi Montagud.
15 anys I 30 números
El director de Vallesos, Vicenç Relats, afirma que la revista és més viva que mai: “Trenta números i 15 anys d’existència confirmen que hi havia un forat per cobrir en la descoberta i difusió del patrimoni i la memòria popular vallesana.”
Afegeix que la revista és un espai per a la lectura reposada de temes que es poden rellegir, perquè no caduquen. Acaba dient que els agradaria celebrar l’aniversari, però que encara no tenen res preparat i caldria rumiar-s’ho.
