Saïf Abukeshek: “Sabia que m’estava enfrontant a un govern que creua línies vermelles”

L’activista palestino-català resident a Lliçà d’Amunt, Saïf Abukeshek, va passar 10 dies retingut en una presó d’Ashlekon, a Israel, després que l’armada d’aquest país assaltés en aigües internacionals la Global Sumud Flotilla en el seu camí cap a Gaza i l’arrestés acusant-lo de terrorisme. 24 hores després d’aterrar a Barcelona, Abukeshek va tornar a marxar fins a Turquia per reunir-se amb la plana major de la flotilla i decidir els propers passos a dur a terme amb la seixantena de vaixells que encara mantenen operatius. Tot i haver estat pres de l’exèrcit d’Israel, Saïf Abukeshek no s’ha fet enrere i continua amb la lluita per l’alliberament de Palestina. Una lluita que considera col·lectiva a escala internacional i de la qual se sent orgullós. L’activista va atendre EL 9 NOU en una trucada des de Turquia després d’hores de reunió de l’assemblea general de la flotilla. Com està després d’aquests dies de captiveri?Estic bé, molt esgotat però també sé que he de ser aquí, a Turquia, donant un cop de mà a la meva gent. Li hauria agradat descansar una mica més?No crec que hagués pogut descansar estant tan lluny dels meus companys i sabent tots els reptes que la Flotilla té al davant. Crec que soc al lloc i al moment adequat. Com va viure el moment de la detenció?Estava mentalment preparat per tot el que podia fer Israel. Sabia que m’estava enfrontant a un govern criminal capaç de creuar totes les línies. L’única cosa que procurava era aguantar i sortir bé d’allà per explicar als meus fills que una persona es pot enfrontar a la injustícia i sortir-ne ben parada. Això era una gran motivació en aquell moment, per després donar-los exemple i ensenyar-los que les coses no només van sempre amb qui és més fort, sinó que la justícia passa al davant de tot. Com va ser el captiveri?Estava sol. No podia parlar amb ningú. Cada cop que sortia de la cel·la ho feia lligat i amb els ulls tapats. Els soldats em maltractaven, com a tots els presos palestins, perquè són criminals de guerra. El meu testimoni no és res comparat amb els palestins que es troben en detenció administrativa en presons israelianes i que han estat torturats i violats. Quin va ser el paper del Ministeri d’Afers Exteriors?El govern i el consolat espanyol han fet una feina excepcional per treure’m de la presó. El cònsol em visitava cada dia i m’explicava el que anava passant. Estic agraït del tracte que he rebut del govern. Com va ser el moment que li van dir que tornaria?No em pensava que em deixarien tornar [riu]. A l’últim interrogatori em van preguntar quant de temps em voldria quedar allà. Jo els vaig dir que estava fora del meu control i que no volia entrar al seu joc. Ells em van explicar que els acabava d’arribar la meva ordre de deportació i finalment vaig poder marxar diumenge a les 5 de la matinada cap a Madrid. Com va ser l’arribada?A Madrid m’esperava la meva dona, representants del Ministeri, del sindicat i de la Flotilla. I a Barcelona, molta gent es va apropar a l’aeroport per rebre’m. Estic molt content perquè em vaig adonar que tenia persones que em donaven suport i que estaven pendents de mi. I la tornada a Lliçà d’Amunt?Només vaig ser-hi un dia [riu]. Vaig sortir per portar els nens a l’escola i després al migdia per fer algunes compres. No vaig tenir tant de temps, perquè la mateixa nit vaig agafar el vol per viatjar a Turquia. Tot i així, les persones del poble amb qui vaig parlar em van mostrar molt de suport. Estic content de ser a Lliçà, és un poble solidari. Fa més de vuit anys que hi visc i sé que soc un més del poble. Per què va decidir anar a viure a Lliçà?Perquè ens va agradar la casa [riu]. I de fet hi hem encaixat des del primer dia. Els veïns són pràcticament de la família, estan pendents de nosaltres i tenim relacions socials molt fortes, cosa que per a mi és molt important. Què han dit els seus fills sobre que torni a marxar?No estan gaire contents. Ells em trobaran a faltar i jo també a ells. Però saben que ho he de fer perquè no he acabat la feina i entenen que he de continuar. He de seguir per intentar ajudar la nostra gent. Abukeshek: “No me’n penedeixo del que ha passat” Creu que val la pena el sacrifici que fa?Mai aconseguiríem res sense sacrifici i esperança. I cal entendre que cada cas té el seu preu. Pot semblar que el preu de la llibertat és massa car, però crec que val la pena assumir el cost. Perquè els drets no te’ls donen per art i de màgia i per tant no s’han de menysprear. O lluites per aconseguir-los o no els tindràs. No me’n penedeixo del que ha passat. La gent de la meva família sap que faig aquestes coses convençut perquè no hi ha cap altra manera de fer-ho que no sigui el sacrifici de la mobilització. Pateix per la seva integritat?Soc humà, és clar que tinc por. L’estat al qual m’enfronto ha amenaçat directament la meva vida i la de la meva família. Em van dir que no tornaria a veure la meva mare, que viu a Palestina, quan estava a la presó i això em fa preocupar. De totes maneres, estic profundament agraït a la meva família perquè sense la seva fortalesa i el seu suport no hauria pogut fer la meitat de coses que he fet.

Saïf Abukeshek: “Sabia que m’estava enfrontant a un govern que creua línies vermelles”

Retingut almenys fins diumenge Saif Abukeshek, l’activista de Lliçà d’Amunt detingut a Israel

Un 50% dels treballadors vallesans participa a les mobilitzacions per Palestina

‘Fem un llibre’ celebra 45 edicions fent volar la imaginació a l’Ascensió de Granollers

Primers passos per constituir un grup de Plataforma per la Llengua a Granollers i Canovelles

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia