En l’anàlisi de les dades de l’índex de dissimilitud dels municipis majors de 10.000 habitants del Vallès Oriental s’aprecia una baixada de la segregació en pràcticament tots els pobles respecte al curs 2018-2019. Caldes, Granollers, Llinars, Mollet, Montornès i Parets han aconseguit reduir la segregació tant en educació primària com en educació secundària.
Caldes ha baixat 7 punts a primària i 10 a secundària. Granollers té unes dades similars, l’índex es redueix 10 punts a la primària i 8 a la secundària. Un dels descensos més considerables és a Llinars, on han baixat 12 punts a la primària –xifra igual que a Mollet– i 9 a la secundària. Montornès ha baixat 8 punts la secundària, i és el municipi amb l’índex més baix en aquest indicador i només 6 a la primària –continua per sobre del recomanat–. Finalment, Parets gairebé redueix a la meitat la dada de secundària (de 0,40 a 0,25) i fa caure 9 punts la de primària. D’aquestes poblacions, només Granollers i Mollet compten amb OME.
Canovelles, les Franqueses i Sant Celoni, només han aconseguit fer baixar l’índex a primària, 8 punts, 17 punts i 10 punts, respectivament. La Garriga i Lliçà d’Amunt –14 punts i 7 punts–, només a secundària.
Cardedeu i Santa Maria de Palautordera són els únics llocs on ha augmentat la dissimilitud en les dues branques d’ensenyament obligatori. A Cardedeu, la primària ha pujat 1 punt i la secundària, 13 punts. Santa Maria de Palautordera, per la seva banda, ha patit un augment de 3 punts a primària i 1 punt a secundària. De totes maneres, tots dos municipis es troben molt per sota del màxim recomanat.
Pel que fa a la mitjana dels 15 municipis, s’ha detectat un petit descens en ambdós indicadors –de 0,27 a 0,21 en primària i de 0,18 a 0,16 en secundària. Tot i que fa cinc anys ja s’estava per sota del límit, la reducció en el curs d’enguany mostra una tendència positiva cap al futur.
Com es calcula?
Per saber els nivells de segregació escolar dels municipis es fa servir l’índex de dissimilitud, un indicador que pren valors del 0 a l’1 d’alumnes amb necessitats educatives per raó socioeconòmica desafavorida (NESCD). Es tracta del percentatge d’estudiants que caldria moure de centre per tal de garantir que està distribuït de manera equilibrada a tota la xarxa d’escoles. Com més s’apropa a 1, més segregació escolar hi ha.
Amb els valors es diferencien els municipis segons si la seva dissimilitud és baixa, alta o molt alta. Si les dades estan per sota de 0,30 a Primària i del 0,20 a Secundària, es considera baixa. Si estan o bé per sobre de 0,30 a Primària o bé per sobre del 0,20 a Secundària (una de les dues) es considera alta. I si estan per sobre 0,30 a Primària i també de 0,20 a Secundària (totes dues), es considera molt alta.
El síndic de greuges elabora un informe de progrés sobre el desplegament del Decret 11/2021 on recopila i analitza les dades de tots els municipis de Catalunya per tal de fer una fotografia en termes de segregació escolar. Aquest seguiment es fa des de 2019 quan, al mes de març, el Departament d’Educació, el síndic i la majoria de municipis mitjans i grans van subscriure el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya.
La Fundació Bofill ha publicat diversos informes sobre segregació escolar al Vallès Oriental.
