L’espai del parc del Montnegre i el Corredor, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme, s’ha convertit en la zona de Catalunya amb una major densitat de senglars i supera així espais com l’Alt Empordà i la Garrotxa, que tradicionalment era on se’n registraven les xifres més elevades.
En concret, segons les dades calculades a partir dels registres de la temporada de caça 2023/2024, s’arriba a una densitat de població de 15,2 senglars per cada quilòmetre quadrat (o 100 hectàrees), dos més dels que hi havia l’any anterior.
En canvi, als parcs del Montseny i de la Serralada Litoral i la Serralada de Marina la densitat de senglars es va reduir per segon any consecutiu: al Montseny passa de 10 senglars per quilòmetre quadrat a 8,7. Als parcs de la Serralada Litoral i de Marina baixa de 10 a 6,6.
La presència de senglars a tots quatre espais naturals del Vallès Oriental està clarament per damunt del conjunt de Catalunya, on s’estima que la població mitjana és de 5,8 senglars per cada quilòmetre quadrat. Al conjunt de Catalunya, és el segon any consecutiu que es redueix la presència de senglars després d’arribar a un màxim de 8,76 exemplars la temporada de caça 2021/2022.
Tot plegat són dades recollides al Programa de Seguiment de les Poblacions de Senglar a Catalunya, que es fa des de fa 26 anys. Calcula la densitat d’aquesta espècie als espais naturals de Catalunya a partir de les dades de batudes i de captures aportades per les societats de caçadors d’arreu del territori. Aquest treball, que elabora l’empresa Minuartia per a la Generalitat i la Diputació de Barcelona, busca conèixer la situació de l’espècie i ajudar els responsables dels espais naturals, tècnics i caçadors per gestionar-la.
En el darrer treball, al Montseny, hi van participar 16 colles de caçadors, una menys que la temporada anterior. Del Montnegre i el Corredor van ser 11 (també una menys) i 12 entre els parcs de la Serralada Litoral (9) i la Serralada de Marina (3). En aquest cas, van ser les mateixes. A Catalunya, s’estudien a 23 espais naturals.
L’estudi recull com “les causes de les variacions de densitat poden ser diverses i venen marcades per factors locals” com la pressió de caça i la disponibilitat d’aliment. També s’apunta que “les sequeres persistents i la baixa producció d’aglà i altres fruits forestals expliquen el descens generalitzat de densitat” a Catalunya perquè “les condicions meteorològiques, i principalment la pluviometria, són els condicionants més importants en la regulació de poblacions de senglar”. “La sequera, especialment en els mesos de primavera, és un dels factors que més influeixen en la disminució de densitat. Els forts episodis de sequera registrats durant els anys 2022 i 2023 han tingut un fort impacte en les poblacions de senglar i han condicionat descensos importants que en molts indrets s’acumulen als que ja van tenir l’any anterior.”
El creixement de la densitat de senglars al Montnegre i el Corredor es produeix tot i que és el segon espai dels 23 analitzats amb una mitjana de porcs caçats per quilòmetre quadrat més alta de Catalunya: van ser 4,9, lleugerament per darrere de l’Alt Empordà, amb 5,0. És una xifra que està clarament per damunt de les dades dels altres espais naturals del Vallès Oriental analitzats: 3,6 senglars caçats per quilòmetre quadrat a l’àrea del Montseny i 2,3 a la Serralada Litoral i a la Serralada de Marina. El valor mitjà dels 23 observatoris és de 2,2 captures per cada quilòmetre quadrat.
Per entendre l’elevada densitat al Montnegre i al Corredor, el treball recorda que “es tracta de zones amb gran oferta d’aliment per l’elevada pluviometria i l’existència de grans superfície de boscos productors de fruits forestals (alzines, roures, castanyers i faigs), a les quals s’afegeix possibilitat d’obtenir aliment en conreus de regadiu”.
