La sequera i la calor van provocar la mort de 260 arbres situats en sòl urbà de Granollers durant l’any passat. Representa l’1,67% dels arbres que hi ha a carrers, places i parcs de la ciutat. La xifra no es pot comparar amb anys anteriors perquè, fins ara, l’Ajuntament no quantificava les morts d’arbres provocades per la falta d’aigua o les temperatures elevades.
A Mollet, l’any 2023 es va detectar la mort de 318 arbres. Segons fonts municipals, la mortalitat mitjana que es registra a la ciutat és d’uns 250 arbres l’any. Per tant, s’estima que la duresa de les condicions climàtiques ha incrementat el nombre d’exemplars morts en una seixantena respecte a les dades habituals.
Segons fonts de l’Ajuntament de Granollers, “la meitat de la mortalitat se centra en poques espècies que no s’estan adaptant bé al canvi climàtic”. Es tracta principalment de les pruneres de fulla vermella, els carpins o els cirerers del Japó. A banda de la sequera, s’apunten altres causes que provoquen la mort dels arbres: la mala implantació en el primer any després de ser plantats, fenòmens meteorològics, incendis, tallades que es fan en detectar risc de caiguda, vandalisme, obres, obertura de guals o accidents de trànsit.
En el cas de Mollet, han detectat que la majoria de baixes provocades per la falta de pluges han estat en arbres de més de 10 anys i que “ja estaven debilitats o envellits”. També apunten algunes espècies que han patit força afectació com el tuliper de Virgínia o alguns tipus de pruneres. Amb tot, els tècnics municipals estan analitzant les dades de mortalitat.
“Ens ha de permetre veure quines són les espècies que més han mort, de quina mida i quina és la gestió –el nombre de regs– que hem fet durant aquest període. Aquestes dades les tindrem en compte a l’hora de decidir l’espècie d’aquestes noves plantacions”, detallen. A Mollet, actualment, hi ha pendents de plantar uns 530 arbres entre els de carrers (uns 240), els de parcs i places (uns 220) i els situats en equipaments (uns 60).
Els arbres acostumats al reg, els que ho passen més malament
Tècnics municipals de diversos ajuntaments consultats per EL 9 NOU també constaten que la sequera està impactant, especialment, en arbres que estaven plantats en parterres amb gespa i que estaven acostumats a rebre aigua abundant pel reg de la zona verda. Això fa que hagin crescut amb unes arrels molt superficials perquè no els ha fet falta ensorrar-les per aconseguir el recurs hídric. Ara, amb el reg aturat, noten molt més la falta de pluges perquè tenen les arrels a la part més superficial del sol, la que està més seca.
És el cas de l’avet que hi havia a la rotonda de la plaça Lluís Companys, de Caldes. “Era un arbre acostumat a l’aigua i, tot i que s’ha anat regant, no ha pogut sobreviure”, detallen des de l’Ajuntament. El van tallar a mitjan febrer com fan habitualment amb els arbres que se certifica que han mort per evitar el perill que poden representar.
Montmeló va tallar l’any passat 46 arbres que havien mort, “gairebé tots per la sequera”, detallen fonts municipals. D’aquests, 30 eren en zones on hi havia gespa que es regava. L’afectació més gran va ser al jardí del carrer Navarra on es van haver de tallar 22 arbres. Quan moren es tallen de seguida. En els que estan malalts, es valora en funció del risc de caiguda que hi ha.
A Lliçà d’Amunt, al febrer, l’Ajuntament va fer tallar tots els pollancres del carrer Jaume I, al costat del pavelló, perquè “presentaven mal estat de salut general amb baixa esperança de vida i una alta probabilitat de caiguda”, detallen fonts municipals. S’hi plantaran altres arbres però es farà més endavant per la sequera, que no fa aconsellable fer-ho ara. L’estiu passat també es van tallar pollancres en un espai públic de Ca l’Estaper, al carrer Isidre Nonell. L’Ajuntament encarregarà un pla de gestió de risc de tots els arbres per conèixer l’estat actual i saber com cal actual en cada cas.
Cardedeu ha detectat mortalitat d’arbres al parc de Joan Clusellas i Teixé, que ja s’han anat retirant.
A la Garriga, s’està aprofitant la poda d’un miler d’arbres de la via pública per comprovar en quin estat es troben i detectar possibles mortalitats.
