Vuit ajuntaments de la comarca han creat regidories de política lingüística pel català aquest mandat

La davallada de l’ús del català ha posat en alerta les administracions, que han posat fil a l’agulla per mirar de revertir la situació. A finals de desembre de l’any passat, EL 9 NOU publicava els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023, elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament de Política Lingüística. Al Vallès Oriental, el 20,7% dels habitants no utilitzen mai el català. Amb aquestes xifres en ment, vuit ajuntament vallesans –segons ha pogut comptabilitzar EL 9 NOU– han presentat regidories dedicades a la llengua catalana en el mandat 2023-2027. Són Caldes, Cardedeu, la Garriga, Martorelles, Mollet, Sant Celoni, Sant Feliu i Palautordera. A més, 11 consistoris s’han adscrit al Pacte Nacional per la Llengua (vegeu el quadre). “Vam detectar una necessitat d’impulsar el català al municipi, encara que tenim una bona situació comparada amb altres llocs, però creiem que cal començar a treballar tan aviat com sigui possible”, explica Ignasi Planas, regidor de Promoció de la Llengua Catalana de Cardedeu. Des del consistori s’estan fent accions a través dels comerços, que “són un punt de molta relació social” i amb els instituts, on han posat en marxa una activitat de teatre. “Volem que el català surti de les aules i hem posat a disposició dels alumnes un dramaturg perquè puguin treballar una obra pròpia”, segueix Planas. El regidor de Cardedeu apunta que l’objectiu és que “no s’abandoni el català i es passi a fer servir el castellà en determinats ambients com la cultura, l’esport o la salut”. Mollet és el municipi vallesà més gran amb regidoria de promoció del català, i també està adherit al Pacte Nacional per la Llengua per una qüestió de “coherència”, diu Estela Mas, la regidora encarregada. Mas creu que l’abast que puguin tenir les polítiques lingüístiques locals és més fort de la mà de la infraestructura nacional. Per la part que els toca, estan a punt d’aprovar el Pacte Local per la Llengua, que sorgeix després d’una diagnosi participativa. “No és el mateix català el que es parla ara que fa 10 anys”, diu Mas. La regidora apunta que la davallada del català és un problema que afecta “tot Catalunya, sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Creu que la societat s’ha “relaxat” fins al punt que molts infants no parlen català al pati: “No és que no se sàpiga català, és que no se’n fa ús.” En aquest sentit, les darreres enquestes municipals apunten que el 90% dels veïns de Mollet entén català, i el 78% també el parla i l’escriu. L’aposta per disposar d’una regidoria dedicada al foment de la llengua catalana està relacionada amb la possibilitat de tenir un pressupost i poder aglutinar totes les activitats que es fan al municipi. Així ho explica Meritxell Fabregat, regidora de Foment del Català de Caldes. “Ja des de 1990 fèiem activitats relacionades amb la divulgació de la llengua col·laborant amb el Consorci de Normalització Lingüística. Ara des de la regidoria podem donar més visibilitat i disposar d’un pressupost una mica més ampli.” Caldes, igual que Cardedeu, aposta per fixar-se en els comerços per divulgar el català: “Amb aquells comerços que obren a Caldes, i que no són catalanoparlants, la tècnica de l’Ajuntament els fa visites setmanals perquè aprenguin vocabulari concret de la seva professió i que així puguin atendre els veïns”, segueix Fabregat. La regidora de Caldes confessa que l’objectiu és “aconseguir que el paisatge lingüístic del poble sigui en català”. A Sant Celoni, el grup d’Alternativa va fer la proposta per crear la regidoria de Política Lingüística arran d’una moció que recollia l’interès de l’entitat Batega d’impulsar el català al municipi. “Hem recuperat el reglament d’usos lingüístics de 1994 i l’estem actualitzant amb persones de diferents àmbits dins de l’Ajuntament. L’any passat vam començar a treballar la llengua dins de les institucions i, enguany, ho estem fent al carrer i amb la societat civil”, apunta Montserrat Sendra, regidora responsable. Sendra també descriu els comerços com una punta de llança per al foment del català: “Vam fer un estudi de l’estat de la llengua i ara encarem el procés per redactar un pla lingüístic.” La regidora de Sant Celoni mira cap al futur sabent que “cal vetllar pels drets lingüístics i també pels deures”. Pels diferents consistoris la col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística i la Plataforma per la Llengua és clau en la promoció del català. Més ajuntaments amb regidories Aconseguir més presència de regidories dedicades a la política lingüística és el desig de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) de cara a les pròximes eleccions municipals. La coordinadora, Rosa Maria Sanjaume, explica: “[Des de l’AMI] demanem que tots els ajuntaments de Catalunya en tinguin una. Creiem que d’aquesta manera podrem disposar d’una xarxa per poder compartir experiències i replicar iniciatives que funcionin.” Els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics va alertar l’associació i la trobada que faran aquest mes de maig a Sant Cugat estarà dedicada exclusivament a la llengua en entorns digitals, entre els joves i en persones nouvingudes. “Volem que de cara a les eleccions s’introdueixin accions a les llistes”, conclou Sanjaume.

Vuit ajuntaments de la comarca han creat regidories de política lingüística pel català aquest mandat

La flama del Correllengua Agermanat recorrerà més de 70 quilòmetres al Vallès Oriental

La primera edició del Correllengua Agermanat travessarà el Vallès Oriental aquest dimarts

Un veí de Bigues i Riells del Fai sosté que la Guàrdia Civil el va “humiliar” perquè no l’entenien en català

El 20,7% dels vallesans no utilitza mai el català

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers

L'Hospital de Granollers digitalitza la dispensació de medicació ambulatòria

Més de 40 escoles i instituts públics de la comarca no faran colònies ni sortides el curs vinent

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Mor a 67 anys l'activista per l'habitatge Xose Lombao, de Granollers

Montornès demana col·laboració per caçar els autors d'unes pintades al patromini local