Sis ajuntaments vallesans reclamen flexibilitat legal per poder recepcionar les urbanitzacions

Les dificultats burocràtiques a l’hora de poder regularitzar la situació de les urbanitzacions a alguns municipis del Vallès Oriental han portat els ajuntaments de Bigues i Riells, Montseny, Sant Celoni, Santa Eulàlia, Vallromanes i Vilanova a signar un manifest, juntament amb una vuitantena de municipis més d’arreu de Catalunya, per reclamar canvis normatius, financers i organitzatius que ajudin els consistoris a resoldre les problemàtiques d’aquestes zones. El conflicte rau en les urbanitzacions que es van construir al voltant de les dècades dels anys 60, 70 i 80, en zones disseminades amb orografies complicades i, sobretot, amb infraestructures insuficients. Amb el pas del temps, la situació no s’ha regularitzat i les mancances urbanístiques són cada vegada més importants. Segons el catàleg de les urbanitzacions a Catalunya elaborat pel Departament de Territori l’any 2015 –l’últim que es pot consultar– arreu de la comarca hi ha 161 urbanitzacions, 98 de regularitzades i 62 pendents de fer-ho. Les deficiències principals a les quals s’enfronten tant els ajuntaments com els veïns que hi viuen afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Les demandes del manifest reclamen la redacció d’un pla director urbanístic de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya; la reforma de la Llei d’Urbanisme per adaptar-la a la realitat dels municipis amb urbanitzacions deficitàries i la creació d’un fons per a la regularització d’urbanitzacions que permeti finançar projectes i programes d’adequació.Un dels ajuntaments promotors d’aquesta iniciativa ha estat el de Bigues: “Moltes d’aquestes urbanitzacions eren segones residències dècades enrere i ara són primeres”, explica l’alcalde, Joan Galiano. Ell es mostra positiu davant les properes passes: “S’ha obert una possibilitat de flexibilitzar els costos de la urbanització i en les obligacions i els tràmits que hem de fer com a ajuntament gràcies a la modificació de la Llei d’Urbanisme.” A Bigues, l’any 2006 es va fer una estimació per al desenvolupament de les tres urbanitzacions no regularitzades que ascendia a 25 milions d’euros. “El nostre objectiu sempre serà que els veïns hagin de fer la menor aportació possible.” A Vilanova, que també és un dels ajuntaments impulsors del manifest, hi ha dues urbanitzacions que encara no estan regularitzades: el Barri Rodes i Can Rabassa. Aquesta última, però, ho està parcialment des de 2024 després de més de 20 anys de reclamacions judicials per part dels veïns. En canvi, el Barri Rodes està pendent de recepcionar completament. “Tal com estan les coses no se’ns permet als ajuntaments ajudar els veïns. El projecte del Barri Rodes és de 7 o 8 milions d’euros, no ho poden assumir íntegrament”, detalla l’alcaldessa, Roser Colomé. Colomé també parla d’una línia de finançament que podria donar un cop de mà als consistoris. Es tracta d’un conveni que la Generalitat ha anunciat que signarà amb l’Institut Català de Finances (ICF) i que hauria de servir per donar crèdit als ajuntaments perquè aquests puguin avançar les obres o per tramitar el planejament necessari. L’ICF definirà els criteris per atorgar els crèdits i quins ajuntaments es podran acollir a aquest finançament, així com l’import. Davant aquesta oportunitat, l’alcaldessa de Vilanova comenta que li agradaria que “els municipis que ja hem començat a tirar endavant els projectes, és a dir, que no estem començant de zero, puguem tenir una recompensa per tots aquests anys de feina”. A més, també afegeix que “cal que les entitats municipalistes remin totes a favor”. A Vallromanes, la urbanització de la Joiosa està a punt de ser recepcionada, però a Can Poal el procés encara ni s’ha iniciat: “No hi ha cap junta de veïns i és una urbanització que està molt per darrere de les altres. Ens haurem de trobar per debatre qui ho ha de tirar endavant”, diu l’alcalde, Joan Pereda. Ell confia en el futur conveni de l’ICF i la Generalitat, que potser “podria sufragar costos d’obra amb un interès baix”. També apunta que els tràmits burocràtics alenteixen el procés d’adequar les urbanitzacions, que és l’objectiu real dels ajuntaments. Passos de futur Els ajuntaments signants del manifest ja han pogut concertar una trobada amb el Departament de Territori. Es farà el 20 d’abril i estan cridats a assistir-hi tots. La reunió haurà de servir per parlar de com s’aplicarà la nova normativa i anirà acompanyada d’un procés de presentació de mocions als plens municipals de cada consistori. Fins a aquesta data, els ajuntaments de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) es trobaran per intercanviar opinions de cara a preparar la reunió amb el Departament. Els alcaldes i alcaldesses de la comarca que han signat el manifest comenten que per primera vegada sembla que s’avança amb les urbanitzacions no regularitzades.

Sis ajuntaments vallesans reclamen flexibilitat legal per poder recepcionar les urbanitzacions

El llibre ‘Economia amb repòs’, el “retrovisor” dels grans fets econòmics dels últims anys

L’Hospital de Granollers digitalitza la dispensació de medicació ambulatòria

Mor a 85 anys Josep Girbau, exregidor del PP a la Garriga

El Xiprer alerta del fet que ara es requereixi un certificat de vulnerabilitat en el procés de regularització d’immigrants

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet