Mitja dotzena de membres de l’ADF Montseny-Congost van treballar diumenge passat durant tot el matí per tallar i retirar dues de les branques del Pi de les Quatre Branques de la Fournier, a la Garriga, que tallaven el sender que hi passa just al costat i que porta cap a Ca l’Oliveró i Roca Centella.
L’arbre es va esberlar fa unes setmanes per la part on el tronc principal es bifurcava en dues branques principals i dues de més petites. Aquest tret és un dels que donava singularitat a aquest exemplar de pi que està inclòs al Pla Especial de Protecció i Actuació del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Urbanístic i Paisatgístic del municipi de la Garriga. L’arbre disposa d’una senyalització informativa com altres elements patrimonials del poble.
Prèviament a la protecció, ja s’havia incorporat al primer catàleg d’arbres singulars del municipi que va fer l’empresa Aprèn Serveis Ambientals per encàrrec de l’Ajuntament.
L’actuació de l’ADF es va fer a petició d’usuaris del sender que, amb el pi caigut, tenien dificultats per passar-hi. Com que l’arbre està catalogat, es va fer la consulta a l’Ajuntament per autoritzar-ne la retirada. Part del tronc es farà servir com a mostra de troncs i per fer demostracions de treballs amb motoserra en un espai que l’ADF Montseny-Congost tindrà a la Fira de Nadal de les Franqueses, que es farà els dies 17 i 18 de desembre.
Un pi “estrany”
Les quatre branques li donaven nom i singularitat. “És molt estrany perquè normalment els pins pinyers no tenen aquestes bifurcacions, tenen una capçada alta”, explica Israel Molinero, tècnic d’Aprèn. L’arbre, en canvi, no destacava per la seva alçada. La seva situació també li donava notorietat. “És en un lloc molt visible al camí d’accés a la Muntanyeta i a Ca l’Oliveró. Té molta presència i és molt conegut al poble”, valora Molinero, que explica que quan feien la recerca per al primer catàleg “moltes persones” els parlaven d’aquest pi que té una volta de canó de 2,75 metres de circumferència.
Molinero considera que després d’esberlar-se “el pi ha perdut tota la gràcia i el seu valor”. A més, la part que queda dreta “amenaça de caure” perquè l’arbre ara “està desequilibrat”. “Va ser un xoc veure’l esberlat”, assegura Molinero, que ho va descobrir durant una sortida al medi amb alumnes d’una escola del poble. “A tots aquests arbres que es bifurquen els pot passar”, afegeix. Si acaba caient, és partidari de “salvar la soca” tallant-la i deixant-la al mateix lloc com a testimoni de l’existència d’aquest pi singular.
