Mollet es quedarà, a partir d’aquest diumenge, sense cap quiosc al carrer. Josep Rodríguez Marquina, el quiosquer de la rambla Fiveller, es jubila després de 38 anys darrere el mostrador, informa Marta Santisteban.
Aquest diumenge serà l’últim dia que el Josep aixecarà la persiana. Una acció que ha estat fent des que tenia 26 anys, quan va deixar la seva feina de pagès a Menorca per dedicar-se al negoci familiar.
Va ser el seu avi, Jacint Marquina, qui després de la guerra, l’exili i la presó, va tornar a Mollet amb la voluntat de muntar-hi el que seria el primer quiosc de la ciutat. Després del seu avi, va ser la seva mare qui se’n va fer càrrec i, finalment, va ser ell qui s’hi va posar al capdavant.
“Quan va néixer la meva filla vaig voler fer un canvi, venir a Mollet i continuar amb el quiosc. Vaig demanar permís a l’Ajuntament per construir aquest espai i vam deixar la barraca que havia aixecat el meu avi fa vuitanta anys”, explica.
Rodríguez explica que la vida d’un quiosquer és sacrificada. “Jo arribo a les 7 del matí. Darrere el quiosc hi ha una bústia. Els repartidors ja en tenen la clau perquè de vegades passen a les 4 del matí a deixar els diaris i les revistes. Jo obro a les 7, col·loco els diaris, repasso totes les revistes, i faig un control d’entrada de tot el que arriba, trec el gènere vell i el retorno. El diari es torna cada vespre i les revistes, segons si són setmanals, mensuals, etc. També faig les comandes als distribuïdors, despatxo, faig les devolucions, compro tot el que són llaminadures, novetats… Amb això ja t’hi passes tot el dia. Arriben les 8 del vespre i encara tens feina per fer. A això se li suma portar la gestió de les factures, repassar les devolucions i barallar-se amb el distribuïdor si alguna cosa no ha arribat com tocava”, relata.
Ara que es jubila, amb 64 anys, el Josep té ben clar què farà amb el temps lliure. “El primer que faré serà anar a veure la meva filla i el meu net, que viuen molt lluny i fa vuit mesos que no els veig. Després, em dedicaré a totes les meves aficions: tornar a estudiar idiomes, començant per l’anglès i després el francès, perquè la meva filla viu a França. I també el teatre, la cuina i el ciclisme”, confessa.
Durant tots aquests anys, en Josep ho ha compaginat tot com ha pogut: “En comptes d’anar a dinar aprofitava les hores del migdia per anar a fer bicicleta i si tenia competició, ho deixava tot muntat a les 6 del matí, me n’anava a competir i tornava després al quiosc”, explica.
L’últim quiosc
Des que el 2019 va tancar el de la rambla Pompeu Fabra, el quiosc de la rambla Fiveller és l’únic que quedava obert de la ciutat, dels cinc que hi havia hagut. En Josep Rodríguez hi troba una explicació. “És una feina de moltes hores. Treballem 13 hores diàries, pràcticament 365 dies l’any. Només tenim tres dies de festa l’any: el quiosc obre dissabtes, diumenges, i festius, i avui en dia és complicat trobar algú disposat a dedicar-s’hi així”, destaca.
Malgrat això, sembla que el quiosc del Josep tindrà continuïtat. El Dani, un jove que ha treballat amb ell de manera recurrent n’agafarà el relleu. “Coneix l’ofici perfectament i ho farà anar molt bé.”
Tot i que la idea era que el diumenge 18 el Josep abaixés la persiana i el mateix dilluns 19 el Dani l’aixequés, des de l’Ajuntament no s’han acabat de tancar tots els tràmits i no se sap ben bé quan s’hauran enllestit. Fonts de l’Ajuntament asseguren que “s’està treballant perquè el quiosc es mantingui obert” i que, pel que fa als quatre quioscos tancats, “s’està estudiant la viabilitat de dinamitzar els espais amb altres usos”.
