Antoni Bulbena i Tosell era un intel·lectual de la Renaixença catalana que es va refugiar a la Garriga durant el període de la Guerra Civil espanyola.
Des de casa seva, va escriure un dietari on recollia les vivències, les seves opinions i les informacions que recollia sobre el conflicte armat i les setmanes posteriors a l’entrada de les tropes de Franco al poble, moltes que feien referència estricta al poble.
Ara, en el 85è aniversari dels bombardeigs que la Garriga va patir en el tram final de la Guerra Civil i que van coincidir amb la retirada cap a França de població civil i soldats, l’Ajuntament ha editat el dietari d’Antoni Bulbena i Tosell. Fa uns dies es va presentar en un acte a Can Luna.
L’edició ha anat a cura de Jordi Serra i Massansalvador, sociolingüista i antropòleg, i ha comptat amb la col·laboració de la família Bulbena i Tosell, que va ser a l’acte.
La besneta de Bulbena i Tosell, Pilar Morey, va reivindicar la figura del seu besavi: “No s’ha valorat prou tota la tasca que va fer per la llengua catalana”, va dir. Bulbena, que va viure de renda després d’heretar una finca, va portar una vida burgesa i es va dedicar al que l’apassionava: la traducció de clàssics.
De fet, va fer la primera traducció del Quixot al català. Ho recordava Jordi Serra. Va destacar les dificultats de la transcripció: “No era favorable a la reforma lingüística. Escrivia molt arcaic i medievalista.”
Tant Serra com la família Bulbena van agrair el suport a l’Ajuntament: “Ara s’intenta fer història més neutra i científica que abans, i aquests valors els té l’Ajuntament de la Garriga”, subratllava Serra. L’acte va finalitzar amb un parlament de l’alcaldessa, Meritxell Budó, que va entregar el dietari editat a la família Bulbena.
Els actes de commemoració dels bombardeigs van seguir amb un itinerari per l’antic camp d’aviació de Rosanes, amb la participació de David Íñiguez, historiador expert en aviació. L’itinerari va recórrer els diferents espais de la finca d’Esteban Fernández, un empresari argentí que, a principis dels anys 30, va construir-se un camp de vol que incloïa un xalet i un hangar, i que es convertiria en un aeròdrom militar durant la Guerra Civil.
La visita va incloure el pas pel refugi antiaeri del camp que, per Íñiguez, “és patrimoni de la història de l’aviació catalana”. Abans de la guerra, per a l’argentí, la finca era “un espai recreatiu, en el qual també tenia piscina, espai per a cavalls…”, afegia Piñeiro. Durant aquesta època, Fernández va batre el rècord d’altitud a Espanya, fent voltar el seu avió civil a 5.600 metres.
Amb l’inici de la guerra, l’exèrcit republicà es va apropiar de les instal·lacions de Fernández, que va marxar a l’Argentina quan va esclatar el conflicte armat.
Progressivamet, Rosanes es va convertir en un aeròdrom militar. Per fer-ho, “van ampliar el terreny de la pista per aterrar i enlairar avions militars”, afegia Íñiguez. Els dies previs al bombardeig al centre de la Garriga, ja n’hi va haver a l’aeròdrom.
També es va fer un acte de record a les 15 víctimes mortals que va deixar el bombardeig del 29 de gener de 1939 a l’Espai Memorial que hi ha al cementiri de la Doma.
