Molts propietaris rurals del Vallès Oriental es troben que els camins de les seves finques figuren de titularitat pública als catàlegs municipals. És una realitat que s’arrossega des de fa dècades, com a herència d’un mal registre del cadastre. El malestar dins la comunitat de propietaris ha anat creixent i ja s’estan organitzant per unir forces i posar-hi remei, segons informa Jaume Mollfulleda.
L’adscripció pública dels camins afecta els mateixos propietaris però també el conjunt de la ciutadania perquè aquests camins són oberts a tothom. Aquesta decisió administrativa comporta implicacions legals i ecològiques importants, en especial el descuit del manteniment dels camins i l’empitjorament del seu estat, que fa créixer el risc d’accidents i incendis, denuncien els propietaris de finques.
Rafel Catafal, president de l’Associació de Propietaris del Montseny (APM), considera que regular aquesta anomalia administrativa és imprescindible i sosté que fer-ho permetrà tenir control sobre l’ús públic que es fa dels camins i el manteniment necessari. Catafal reivindica la titularitat privada dels camins, però no ho fa amb la voluntat de privar-ne l’ús públic ni negar-ne l’interès social, sinó de normalitzar la situació burocràtica, tributària i legislativa. “Els propietaris no impedim que la gent passi pels camins”, recorda Catafal, “però sí que té implicacions”.
Berta Pericas, propietària rural i enginyera forestal de Cardedeu, desenvolupa aquesta qüestió: reafirma que la comunitat de propietaris creu bo que la ciutadania passi per dins de les seves finques, però apunta que cal ser conscients que és un risc a càrrec del propietari. “El medi ambient es pot compartir i gaudir, sempre amb respecte, ordre i sense massificar”, sosté.
Berta Pericas treballa braç a braç amb ajuntaments, particulars i entitats a través de l’empresa d’assessorament Artiocat, especialitzada en gestió i administració de finques rurals. Explica que el problema de les propietats ve de molt enrere, quan el cadastre va traçar els eixos per identificar les parcel·les de terres. Com que no sempre estava clar qui n’era el titular, s’adjudicaven els camins a l’Ajuntament corresponent de forma automàtica, encara que no hi hagués cap mena de prova que ho demostrés, explica Pericas. És arran d’aquest cúmul de vaguetats que tots els intents de regulació posteriors han comès la mateixa equivocació perquè parteixen del mateix registre del cadastre, l’única prova legal que existeix. I, davant de qualsevol dubte, sempre es pressuposa que l’Ajuntament és el propietari dels camins.
Fins al 2015, el cadastre tan sols era un organisme tributari que servia per fer el pagament d’impostos, però a partir d’aleshores, la Llei de Cadastre va afegir altres ítems, com ara l’herència de les finques. En aquest sentit, Pericas explica que des d’Artiocat es troben recurrentment amb casos de persones que tenen complicacions a l’hora de rebre l’herència de finques familiars, amb camins que havien obert els seus mateixos pares, però que el cadastre i els catàlegs municipals determinen públics.
GESTIONAR L’ÚS PÚBLIC D’ESPAIS NATURALS
Berta Pericas diagnostica que no és una qüestió fàcil de resoldre. Els encarregats de fer els inventaris no consulten els propietaris de les finques, que queden completament indefensos, i l’última paraula la té el cadastre. “És un robatori perquè se’t treu una part de la finca i, quan la reclames, se’t nega la petició”, diu l’enginyera.
Davant d’aquest cercle viciós, Pericas creu que les entitats locals i els ajuntaments tenen un paper clau. Han d’entendre que la propietat és un dret fonamental i normalitzar la situació. El gran repte de les properes dècades, afegeix, és la gestió de l’ús públic d’aquesta mena d’espais. L’enginyera creu que s’han de regular les activitats que es fan en el medi ambient i canalitzar els itineraris. Això no significa que es limitin, aclareix, perquè sempre hi haurà prou camins, però permetrà tenir-ne més control i millorarà la capacitat de protegir el territori i la seva diversitat.
