Tres vallesans que eren a Nova York l’11-S recorden l’atemptat 25 anys després

Nova York encara treia fum quan Jordi Castellsagué, epidemiòleg de Granollers, va agafar la càmera. La seva afició per la fotografia ve de lluny i va aprofitar que vivia a la ciutat –li va dur la feina– per retratar les seqüel·les que havia deixat l’atemptat del 11-S a les Torres Bessones, aquest divendres farà 25 anys. Els homenatges a les víctimes, les manifestacions contra la guerra, els edificis desballestats… La seva càmera va ser el testimoni d’uns dies i unes setmanes clau que van canviar Nova York i la seguretat mundial per sempre. D’aquells dies, Castellsagué recorda el “silenci que hi havia a tota arreu”, que semblava paradoxal per a una ciutat “tan sorollosa”. Ester Partegàs, artista de la Garriga i resident Nova York des de fa 30 anys, també recorda “una setmana sencera de silenci brutal als carrers” i diu que, tot i la situació, era “un silenci molt bonic”. “Normalment Nova York està en un estat d’expressió constant”, explica Partegàs, que també recorda l’aire dens que hi havia a la ciutat pel fum de les torres, que encara van cremar durant dies.Partegàs vivia a Brooklyn, al costat de Manhattan, on hi havia les torres. Castellsagué i la seva dona, Dolors Gascón, van tornar a Catalunya l’estiu després de la tragèdia, quan feia dos anys que eren a Nova York, però encara tenen el record com si hi fossin. “Vivíem al barri de Chelsea, a tocar de les torres, i durant setmanes se’ns omplia el balcó de cendres de les torres”, explica l’epidemiòleg, ara veí de Canovelles. Castellsagué era a la feina, en una empresa a Nova Jersey, quan els terroristes van estavellar els avions contra les torres, i Gascón viatjava amb tren, camí de Connecticut, per anar a veure uns amics amb la seva neboda Erola, que aquells dies era a Nova York per visitar els tiets. Ni un ni les altres van poder tornar a casa durant un parell o tres de dies, perquè els accessos a la ciutat havien quedat tallats. L’Erola, que havia d’agafar un avió pocs dies després per tornar a Catalunya, se’n va haver d’esperar uns quants més fins que no van tornar a reobrir els aeroports. La normalitat encara va tardar uns dies a arribar: de dia, molta gent anava i venia per l’avinguda número 10 per portar ajuda als treballadors que feinejaven a la zona del succés, i als vespres la gent es concentrava per posar flors en record de les víctimes. Dolors Gascón i Jordi Castellsagué expliquen que aquells dies ho van canviar tot. També ho diu Ester Partegàs, que va veure amb els seus propis ulls com queia la segona torre des de Brooklyn. “Recordo experimentar una mena d’angoixa. Hi havia molta informació, que arribava molt ràpid, i senties que estaves constantment en un estat de perill i incertesa.” Partegàs situa l’atac contra les Torres Bessones com a pretext perquè les Estats Units comencessin a cometre atrocitats contra els drets humans en nom de la seguretat nacional. “Des de llavors ha pujat el nivell de tot: dels abusos, de les acusacions, de la violència, de la persecució policial”, diu Partegàs. Explica que, d’aquells dies, té la sensació que se’n parla poc allà, tot i fer 25 anys dels atacs. “Des d’aquell atac la quantitat de crisis i problemes polítics ha estat tan bèstia, que el record del que va passar ha estat absorbit per tots els problemes que hi ha hagut després”, diu. Dolors Gascón i la seva neboda al mirador d'una de les dues Torres Bessones | Jordi Castellsegué Una visita “obligada” Dolors Gascón i la seva neboda Erola (a la fotografia) van pujar juntes al mirador d’una de les dues Torres Bessones el 6 de setembre al matí, quan faltaven cinc dies perquè ensorressin els edificis. “Aquell any van venir a veure’ns els nostres fills, germans meus, una germana de la Dolors… Anar al mirador era una visita obligada”, diu Castellsagué. Van pujar a la torre d’hora, quan pràcticament no hi havia ningú. “Me’n recordo perfectament de la gent de la cafeteria i d’uns pintors gallecs que hi estaven treballant. En un diari, més tard, vaig llegir que hi havien mort uns pintors”, diu Gascón.

Tres vallesans que eren a Nova York l’11-S recorden l’atemptat 25 anys després

Un motorista de 28 anys mor en un xoc frontal amb un cotxe a la C-59 a Caldes

La manifestació que va recuperar la Diada compleix 50 anys

L’emergència lingüística reactiva les mobilitzacions per la Diada

Set municipis participaran en el Ressò, la nova marca de la fira d’economia social i solidària

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

L'escola Cervetó de Granollers canvia de mans 58 anys després

Mor a 82 anys José Luis Mingote, de Parets, exmecànic de Derbi

Puiggraciós acomiada les monges benedictines aquest dilluns després de 53 anys de presència estable

Rebuig veïnal a Cardedeu a una promoció d'habitatges protegits al parc de la Serreta

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga

Ferran López, de Granollers, nou director general de la Policia en substitució de Josep Lluís Trapero, que ha dimitit

Desarticulen una organització dedicada a l'explotació sexual de dones en prostíbuls de Granollers

La comarca cedeix a la Generalitat 17 solars més per fer-hi uns 500 habitatges

Adeu al Peu Xic de Cardedeu

El Vallès Oriental, a la cua de les comarques metropolitanes en creació d’habitatge protegit