El Teatre Auditori de Granollers acollirà dissabte l’acte de celebració dels 30 anys de vida del Programa de Seguiment de Papallones Diürnes a Catalunya (CBMS, amb les sigles en anglès). Aplegarà voluntaris que participen en el projecte i arrencarà a les 11 del matí amb les intervencions institucionals d’Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, Joana Barber, cap de servei de gestió de Parcs Naturals de la Diputació, i Anna Estella, subdirectora general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat del Departament d’Acció Climàtica.
Després, es faran un seguit de ponències que posaran en valor el CBMS i la tasca feta durant aquests 30 anys. Hi participaran Cristòfol Jordà, que n’explicarà l’origen; Constantí Stefanescu , que farà una presentació tècnica del projecte; Cristina Sevilleja, que situarà el projecte a nivell europeu; Sergi Herrando, que parlarà de la importància del CBMS dins de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat; Dani Oro, que exposarà la visió científica, i Agnès Batlle, que donarà la visió històrica d’una voluntària.
El CBMS es crea oficialment l’any 1993 en paral·lel a l’estrena del Departament de Medi Ambient a la Generalitat. “Al principi, era una cosa molt modesta i amb pocs punts”, relata Stefanescu. Els primers se centren al Montseny. L’any 2000, Toni Arrizabalaga, conservador del MCNG, proposa que el museu es faci càrrec de la coordinació i finança els primers itineraris fora de parcs naturals. “Cada vegada s’ha convertit en un projecte més estructurat i professionalitzat”, valora Stefanescu.
Per Arrizabalaga, el CBMS és el “projecte estrella” de la institució i creu que té “molt recorregut” al davant. Valora l’aposta que es va fer en aquell moment per la recerca amb ciència ciutadana que el mateix museu ha portat a altres àrees d’estudi com els ratpenats o els petits mamífers. “Ara tothom parla de ciència ciutadana”, diu.
{{ comment.text }}