Amb un pic, una pala i moltes ganes, Enrique Aguilera, va acabar l’estiu passat, tot sol, els treballs per reobrir el pas de l’antiga carretera que connectava la Garriga amb l’Ametlla. El vial, que havia quedat en desús a conseqüència de la construcció de l’enllaç sud de la C-17, feia anys que s’havia quedat cobert de terra, herbes i bardisses. De fet, si un frega la terra encara hi pot descobrir restes de l’asfaltatge que hi havia. “Hi van posar tanques i la carretera va quedar morta”, recorda Aguilera, de 74 anys i veí de la Garriga.
El 2021, després de temps de donar-hi voltes, va començar a anar-hi dia sí i dia també: dilluns i dimarts i dijous i divendres. Va començar a enretirar tot el que hi havia pel mig sense demanar permís, però tampoc sense oposició.
“Vaig començar a lo tonto, perquè pensava que a la gent li aniria bé que obrís el camí. La meva dona em va dir que estava boig.” En conjunt, s’hi va estar gairebé 700 hores que li van servir per desbrossar pràcticament un quilòmetre de recorregut fins a arribar a uns horts de l’Ametlla. Hi va fer servir un pic, una pala, una serra i una màquina per tallar les males herbes. Poques coses el van aturar: només la Covid el va deixar fora de joc durant alguns dies. No ho va fer el fred ni tampoc l’esforç ni les hores que hi passava. “Venia a les 6 o les 7 i a 2/4 d’1 tornava cap a casa.”
Va començar a desbrossar el camí a l’altra banda de la sortida de la Garriga sud, venint de Granollers. “La gent s’estranyava, em pitaven i em preguntaven què feia. Potser he rebut 60 o 80 missatges de gent agraint-me que hagi fet això”, explica Enrique Aguilera.
Des de fa pocs mesos, de fet, és habitual veure gent caminant o circulant amb bicicleta pel camí, sobretot als caps de setmana. “Enfilant per aquí, pots anar cap a la muntanya, a Can Busquets o cap a Puiggraciós”, diu Enrique Aguilera, que també reivindica l’ús de l’antiga carretera com a drecera per anar a l’Ametlla.
Apassionat de l’atletisme
Enrique Aguilera, entre altres coses, també va obrir el camí per la seva afició per l’atletisme. Fins fa dos anys encara corria amb el seu club, Les Tortugues de la Garriga, però un problema al menisc el va obliga a deixar de córrer per sempre.
“Vaig estar corrent durant 28 anys. Córrer era la meva passió, però quan m’estava preparant per fer la Mitja de Granollers em vaig quedar clavat. El metge em va dir que no podria córrer mai més, però sí caminar. M’ho vaig prendre una mica a cachondeo i ara cada setmana anem a caminar amb una colla.”
