Un familiar dels Blancafort posa ordre a un fons documental de l’històric balneari de la Garriga

L’any 2002, el balneari Blancafort, que durant més de 150 anys havia estat en mans de la família fundadora, va ser traspassat a un grup immobiliari valencià que presidia el polèmic constructor Vicente Muñoz Pómer. En el canvi de mans, diversos documents de la història de l’establiment termal van quedar abandonats en prestatges, armaris i tirats per terra, destinats a ser llençats. L’actuació decidida i ràpida d’Albert Benzekry Fortuny, Garriguenc Il·lustre, cronista de la Garriga i bon coneixedor de la història del balneari, va permetre la recuperació d’aquells materials que anaven directes a les escombraries. Ara fa dos anys, el destí d’aquell fons va tornar a canviar. El barceloní Carles Romaní Blancafort, net del músic Manuel Blancafort, volia avançar en l’estudi del seu besavi Joan Baptista Blancafort, un personatge singular que va tirar endavant el Balneari Blancafort de la Garriga a finals del XIX i principis del XX. Per això es va dirigir a la Fundació Maurí per saber si hi havia materials vinculats a la família Blancafort. I va ser allà mateix on el seu president, l’arquitecte Lluís Cuspinera, li va dir que justament unes caixes que havien arribat aquell mateix dia de casa d’Albert Benzekry eren plenes de papers i documents del balneari. Aquell va ser el punt de partida. Perquè abans de començar a investigar, Carles Romaní va haver de llegir i classificar tota la documentació, una feina que va acabar aquest passat mes de novembre. Tot i que l’exercici professional en el sector químic i la seva formació com a llicenciat en Ciències Biològiques queden molt lluny de l’activitat arxivística, Romaní assenyala: “La verificació d’allò que s’ha donat per cert en l’entorn familiar i la necessitat d’entendre alguns perquès m’han conduït des de fa una quinzena d’anys a reconèixer avantpassats i intentar reconstruir alguns fets.” La seva condició recent de jubilat li ha permès ampliar el radi d’acció i destinar temps a organitzar el fons Blancafort. Aquests treballs i la participació en el Taller d’Història de Sarrià (Barcelona) han donat com a fruit la publicació d’El carrer dels senyors (Punto Rojo, 2019) Il·lustríssims sarrianencs (Miradorllibres, 2022) i, com a coautor, de Sarrià 1921 (Efados, 2021). Amb un article sobre el seu besavi, Joan Baptista Blancafort, també ha col·laborat en el segon volum de Quaderns d’Estudis Garriguencs, col·lecció que edita La Garriga Secreta. La documentació endreçada per Carles Romaní està distribuïda en 11 arxivadors que contenen una seixantena de carpetes. En total són unes quatre-centes pàgines, a més d’unes dues-centes cartes, catàlegs i factures de proveïdors, targetes de visita i altres documents. El document més antic és un text breu de 1714 signat per “Joan Vila parayra”, en el qual certifica que ha rebut de “Pau Blancafort de plaça sis lliures sis sous” en concepte de “pencions” i “gastos” corresponents als anys 1708 i 1709. Els documents més moderns són cartes i postals de caire personal de la família Blancafort, datades en els anys seixanta del segle passat. El tema del Balneari representa gairebé el 40% del volum total de la documentació que s’ha guardat, però també hi ha material relatiu a la Societat Anònima Blancafort que feia de paraigua als diversos negocis de la família, a la fàbrica Rollos de pianola Victoria i a la fàbrica de cosmètics i perfums Blavi. El fons es complementa amb correspondència familiar privada, i també professional. Molts documents estan incomplets o són esborranys sense signatura ni data o reflexions estrictament personals de membres de la família. A part, s’hi poden trobar dades referides al negoci de rotlles de pianola, fórmules de sabons fabricats a Blavi, cartes del doctor barceloní Josep Mascaró, datades els anys 1840-1850, adreçades a Joan Blancafort Llavina, propietari del balneari, en què fa recomanacions de tractaments per als clients que li envia... També hi ha els nomenaments de Blancafort Llavina com a “périto repartidor para la evaluación y rectificación de la riqueza de este Distrito municipal”. Intents de vendre al grup hoteler de Joan Gaspar Carles Romaní creu que “aquest fons pot aportar dades desconegudes que complementen allò que ja sabíem dels negocis de la família Blancafort. Descobrim les dificultats i dubtes per reprendre l’activitat immediatament després de la Guerra Civil, els intents de vendre la societat anònima al complet –el balneari i tots els actius– o les negociacions amb Joan Gaspart Bonet, fill del fundador del grup HUSA; les difícils relacions amb Josefina Beso, arrendatària del balneari primer i després de Banys Martí, que finalment va adquirir a la família Blancafort, i mitjançant les reflexions manuscrites d’un dels germans Blancafort de Rosselló ens adonem de les importants dissensions en la gestió de la societat”. Romaní afegeix que, com a descendent dels protagonistes d’aquests documents, li ha sorprès “descobrir tot allò que no recull ni suggereix Pere Blancafort, tot bonhomia, en el seu llibre de memòries La Garriga, el balneari i jo ni m’ha estat transmès ni explicat en les sobretaules familiars. Em refereixo als conflictes personals en la gestió dels negocis, la barreja dels interessos de la societat anònima amb els particulars dels seus membres o l’impacte de l’endeutament continuat de la societat per tirar endavant la fàbrica Blavi. Com a net del compositor Manuel Blancafort, em pregunto si aquestes circumstàncies van afectar la seva obra, més enllà del fet prou conegut d’haver de destinar la major part del temps a guanyar-se la vida lluny de la música”. Un cop acabada la feina de posar ordre a aquest fons Blancafort custodiat per la Fundació Maurí de la Garriga, ara Carles Romaní tornarà al punt d’inici: “Començaré l’estudi de detall dels documents i carpetes on ja sé que hi trobaré materials que m’ajudaran en el meu objectiu d’escriure i, qui sap, publicar algun article o llibre centrat en els negocis o personatges de la família ‘Blancafort de la plaça’, de la Garriga”. Els fons que conserva la Fundació Maurí A més de fons documentals com aquest, la Fundació Maurí custodia altres arxius: arxiu de Can Terrés, arxiu Salvador-Torra, arxiu-Hemeroteca Saraueta, arxiu Cors-Pellicer, arxiu Fotogràfic i d’Imatges de la Fundació Maurí (amb més de 100.000 fotografies), arxiu Josep Sancho Marraco, arxiu del barri de Montserrat, Col·lecció de Goigs, arxiu Agrupació Sardanista La Garriga, arxiu Mora, arxiu Rialles i arxiu Assemblea Nacional Catalana-la Garriga.

Un familiar dels Blancafort posa ordre a un fons documental de l’històric balneari de la Garriga

La Llagosta canvia el nom del carrer Nicolás Longarón, l’últim vestigi franquista

La revista ‘Notes’ es fixa en la política municipal a Mollet durant el franquisme

Les Franqueses recorda el bombardeig i reivindica la memòria davant discursos d’odi

L’historiador Joan Garriga reivindica l’activisme a Granollers durant el tardofranquisme

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

L’Hotel Suís de Sant Celoni reobre amb nous gestors gairebé tres anys després de tancar

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Detingudes tres dones per furtar sis mòbils al mercat setmanal de Granollers

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Ferit greu el conductor d'una furgoneta en xocar frontalment amb un cotxe a Corró d'Amunt

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d'Amunt

Detingut 'in fraganti' un home a Canovelles relacionat amb quatre robatoris de canonades de coure en edificis