Roger Vila, investigador principal de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i veí de Cardedeu, participa en un projecte transnacional de recerca destinat a generar i estudiar genomes de referència d’un ordre animal complet, el de totes les papallones i arnes d’Europa. Aquesta iniciativa paneuropea implica 184 investigadors de 34 països del continent. Vila lidera el node de recol·lecció de lapidòpters al sud-est europeu com a recerca de l’IBE, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). A nivell europeu, l’acció està liderada pel Wellcome Sanger Institute. També té la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers, entre altres institucions de Catalunya i de la resta de l’Estat.
L’objectiu del projecte Pysche és seqüenciar, a escala cromosòmica, les 11.000 espècies descrites de lepidòpters (papallones i arnes) arreu d’Europa. Des del 2023, quan es va posar en marxa, ja se n’han seqüenciat un miler. S’ha fet aquesta aposta perquè es considera que “desxifrar l’ADN d’aquests insectes pot contribuir a la conservació de la natura, descobrir noves estratègies per combatre les plagues agrícoles i aportar llum sobre la seva evolució”, destacaven fonts de l’IBE en un comunicat. “Per entendre com han evolucionat i la diversitat que s’ha creat”, exposa Vila a EL 9 NOU.
“L’objectiu per als pròxims anys és doble: d’una banda, avançar per completar els 11.000 genomes de totes les espècies i, de l’altra, demostrar què podem fer amb aquests genomes pel que fa a recerca i conservació”, comenta Roger Vila, investigador principal del grup de Diversitat i Evolució de Papallones de l’IBE (CSIC-UPF).
L’estudi dels lepidòpters permet determinar la salut ambiental dels ecosistemes perquè són una peça fonamental del seu funcionament perquè actuen com a herbívors, pol·linitzadors i preses. Per exemple, la pèrdua de diversitat de papallones “sol ser un senyal precoç de la pèrdues més àmplies en la vida silvestre”, destaquen des de l’IBE. “La genòmica ens permet estimar la disminució de la mida de les poblacions, la connectivitat entre elles o els nivells d’endogàmia. Comprendre l’evolució de les espècies resilients podria contribuir a protegir altres espècies”, ressalta Vila.
Roger Vila posa de manifest la importància de la col·laboració entre centres de recerca per tirar endavant aquesta iniciativa. “Representa un esforç col·laboratiu exemplar entre centenars de científics d’arreu d’Europa. Tots compartim un objectiu comú: entendre i protegir l’enorme diversitat de papallones i arnes”, ressaltava.