Un pergamí que explica Llinars

La història de Llinars continua enriquint-se gràcies a nous documents que donen més informació sobre el passat. Un és un pergamí de finals de 1594 en el qual es relata la venda per part del baró de Llinars, Miquel Riambau de Corbera, dels drets de cobrar censos. Aquesta venda era, en realitat, un contracte conegut com a censal. El catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo, i Tània Alaix, investigadora de la mateixa universitat, veïns de Llinars, han interpretat i traduït el document. Divendres passat els dos autors van presentar a la sala noble del Castell Nou, el resultat del seu treball, que s’ha publicat sota el títol de Llinars del Vallès, els darrers dies de desembre de 1594: una altra data memorable de la seva història. L’arxiver municipal Albert Gómez va localitzar un pergamí a un antiquari de Barcelona. “Com que era en llatí, vaig demanar als autors que hi anessin a comprovar si era interessant”, explica. Davant l’evidència de la importància del document, l’Ajuntament va comprar-lo i el va restaurar. Altero va dir durant la presentació que “l’Ajuntament és sensible amb la seva història”, i va destacar que aquest document “és una de les peces principals de l’arxiu”.Els autors van fer una aproximació a la història del Castell Nou. Altero va fer referència al treball de la historiadora Mercè Aventín, que va morir ara fa set anys, amb dos documents de 1548, trobats a Can Llobera, i que donen molta informació sobre la construcció del Castell Nou. “Els llinarsencs van tenir una participació directa en la construcció del Castell Nou” pagant 1.000 lliures durant set anys per a la seva construcció. A finals del segle XVI, el senyor de Corbera no anava “sobrat de líquid” i va “optar per la venda de les rendes que aquesta senyoria li reportaven: 100 lliures de moneda de Barcelona”. El pergamí recull la venda dels drets de cobrar censos a Jerònim Vila, de Barcelona, per 2.200 lliures en moneda de Barcelona, que equivalien a 44.000 sous. “Aquest document amaga un préstec, la quantitat de la venda era un préstec amb un interès del 4,5%”, interpretava Tània Alaix, que afegia que s’optava per aquesta fórmula per “evitar la prohibició de l’església d’atorgar préstecs a interès”. Els venedors havien de garantir al comprador el cobrament del cens anual que adquiria, obligant-s’hi com a garantia de les propietats que reportaven aquelles vendes. El 27 de desembre de 1549, davant del notari públic de Barcelona per autoritat reial, Bernat Puigvert, Miquel Riambau de Corbera i el seu fill Lluís de Corbera van lliurar a Onofre d’Argensola, procurador de Jerònim Vila, el Castell del Far, el Castell de la Baronia de Llinars i totes les seves rendes i dominis. L’escriptura de venda anava acompanyada d’una sèrie de cerimònies que detalla el mateix document notarial. No són gaire freqüents els textos que descrivien aquestes tradicions protocol·làries. Les obligacions tributàries es mantenien amb el nou senyor i per donar-ho a conèixer es feia una crida pública. Està escrita en català. La singularitat es troba en el fet que la crida és al mig del pergamí. “S’havia de fer en la llengua que parlava la gent perquè l’havien d’entendre i reflecteix la parla dels avantpassats de Llinars”, apunten els autors del llibre. “No és habitual que la crida” acompanyi el censal, afegia Alturo. La crida es va llegir a la plaça del Castell Llinars, i a les de les parròquies de Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu. De censals n’hi ha de dos tipus: el que es podia redimir i el que s’havia de continuar pagant sempre. El de Llinars es podia redimir. “En un moment o altre devien recuperar el capital i les propietats perquè més endavant els Corbera tornen a aparèixer com a propietaris”, aclaria Altero. El llibre inclou noves fotografies del Castell Nou i de l’interior de l’església de Santa Maria del Prat de 1912 i un dibuix, de 1854, de Ramon Martí i Alsina, de Llinars, i el Castell Nou, que és al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Un pergamí que explica Llinars

Un alumne de l’Institut Celestí Bellera de Granollers guanya el 21è Premi Camí Ral

Sira Bella: talent sobre rodes

Desenes de migrants fan cua per sol·licitar l’informe de vulnerabilitat a Granollers

Amadeu Barbany: comerç contra l’algoritme

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

L'Hospital de Granollers digitalitza la dispensació de medicació ambulatòria