La formació per ser pilot d’avió pot ser un camí difícil, amb obstacles com costos considerables o una instrucció molt tècnica. No obstant això, hi ha vies més fàcils d’accedir-hi que no sempre són òbvies. És el cas de programes que ofereixen algunes aerolínies per subvencionar totalment o parcial els estudis. Josep Maria Resina, de 28 anys i veí de Cardedeu, va ser seleccionat ara fa dos anys d’entre 1.000 candidats per a formar part del programa de cadets de l’aerolínia Iberia, informa Irene Rofes.
Ell i 12 companys més han estat formant-se durant els últims 15 mesos a l’escola de Jerez FTE i ara encaren la recta final, que els permetrà incorporar-se a flota de la mateixa companyia a l’estiu. Resina explica que aquest és un dels avantatges de formar-se en una aerolínia: sovint prometen feina a l’acabar, fet que resulta motivador per a l’estudiant.
Ell va haver de prendre una decisió arriscada, igual que alguns companys seus: a l’hora de tirar una carrera no va trobar cap manera de poder dedicar-se a la seva vocació; a l’Estat espanyol totes les formacions són privades, i als països on n’hi ha alguna de pública, com a França, la demanda és tan alta que les proves de selecció són molt dures. Així doncs, renunciant al que sempre havia somniat de petit, va estudiar administració i direcció d’empreses i es va inserir en el món laboral just després.
Per casualitat es va assabentar d’aquesta possibilitat i va haver de fer un gran replantejament: “Jo ara tornaria cap enrere, a formar-me des de zero?”, es va preguntar en aquell moment, però va pensar: “És una decisió dura. Em llanço a l’aigua però tinc una aerolínia al darrere que m’està acompanyant.”
Resina considera que aquestes ajudes són una manera de “trencar el sostre de vidre de la formació de pilot”, que és crucial per a ell. Molts cops, la indústria pot semblar un cercle petit, tancat i llunyà, però ell s’ha trobat amb una comunitat molt oberta a gent nova.
En els processos de selecció de programes com aquest és decisiva la vocació i la maduresa. Resina va haver de passar alguns exàmens però també entrevistes en què es valoraven molt els perfils amb gran predisposició. Dins l’escola, el veí de Cardedeu explica que a Iberia la formació era intensiva i els alumnes necessiten dedicar-s’hi plenament. Hi apliquen mètodes integrals amb programes que són més tancats i que es regeixen pels criteris que marca l’aerolínia.
En canvi, hi ha altres aerolínies que formen pilots amb mètodes modulars on l’estudiant té més marge de tria: l’aprenent té més flexibilitat a l’hora de triar a quin país i quina companyia vol aconseguir cada permís, i acostuma a ser la via més econòmica. Resina adverteix que un aspecte a tenir en compte en aquesta elecció és la meteorologia del lloc, que pot endarrerir molt la formació.
El món del pilotatge és molt rigorós i exigent: en els exàmens oficials, a Europa, cal un 75% d’encerts per aprovar cada llicència. Tot i això, Resina aconsella a qui algun cop hagi compartit somni amb ell “que no perdi l’esperança”. “Que pensi en quan érem petits”, diu.
{{ comment.text }}