Un carrer del polígon industrial del Ramassar a Granollers porta el seu nom, però és un personatge desconegut i, segons l’historiador Jordi Planas, “injustament oblidat”. Es tracta de Dionís Puig i Soler (1853-1921), la història del qual va explicar dijous de la setmana passada al Museu el meteoròleg Josep Ramon Miró, en un acte organitzat pel Centre d’Estudis de Granollers. Miró està preparant la biografia d’aquest ceretà que va viure bona part de la seva vida a Granollers, on va morir, informa Imma Juncà.
Tot i que de jove ja va tenir inquietuds per la predicció del temps, Puig va estudiar dret i va guanyar una plaça com a escrivà del jutjat de Granollers. Es va integrar en el món cultural de la vila i va formar part de
“Les tertúlies del Congost”, en al·lusió al setmanari local que es va editar en l’últim terç del segle XIX i principis del XX. Soci de la Unió Liberal i president del Casino en dues ocasions, el 1903 i el 1914, Puig es movia en l’entorn intel·lectual del modernisme.
Així, el 1896 va organitzar el V Certamen Científic i Literari de Granollers, que va reunir la flor i nata del modernisme, entre els quals el pintor Santiago Rusiñol. Puig va guanyar en aquesta festa un premi pel treball “Clima de Granollers, en su relación con la higiene y la agricultura”.
Entre la pedra i la sequera
Entenia la predicció del temps com una eina que havia d’ajudar la societat. És per això que es va fixar en dos fenòmens: la pedra i la sequera. Sobre aquesta última la seva tesi era que calia crear centres d’atracció de vapor d’aigua per fer ploure i que això es podia fer de dues formes: plantant arbres, –va ser l’organitzador de la primera festa de l’arbre de Granollers el 1915– i llançant projectils cap al cel.
Es va estrenar com a home del temps a París. El 7 de març de 1899 va predir que plouria, contra tot pronòstic, en la celebració d’una festa. Això el va fer famós i va començar a col·laborar amb Le Temps i el Herald Tribune.
El 1989 va fer la primera previsió del temps a Catalunya, que va publicar a La Publicidad. Va ser la primera i l’última, ja que durant anys hi va haver un silenci en què, segons Miró, “probablement va refer totes les seves teories”.
A partir de 1908 va publicar diàriament la secció “Dinàmica atmosfèrica” en català per al diari La Veu de Catalunya i, en castellà, per a La Publicidad. L’any 1910 i va ser nomenat Fill adoptiu de Granollers.
El 1913 va publicar La dinámica atmosférica y barografía en Europa. El seu mètode predictiu, original i força enganyós, es basava en la barografia, l’estudi de relleus dinàmiques que es formen a l’atmosfera a causa de l’acumulació de vapor d’aigua, en el que anomenava cims baromètrics.
Tot i la seva poca fiabilitat, a Dionís Puig se’l considera un visionari que va contribuir a fer que es creés un servei meteorològic professional a Catalunya. La seva vida es va complicar els últims anys, quan, segons Miró, “no se sap exactament per què, va perdre la seva plaça com a escrivà del jutjat de Granollers”.
Segons va explicar el conferenciant, Puig va acabar morint cec, pobre i sol, després de viure amb la passió i desmesura pròpia del modernisme.
{{ comment.text }}