La jutgessa d’instrucció número 1 de Granollers ha condemnat Eduard Nus, portaveu de Salvem la Bassa, a tres mesos de multa per un delicte lleu d’ocupació i a un mes per un delicte lleu de coaccions amb penes de multa de 5 euros cada dia, que representen un total de 600 euros, a més de fer-se càrrec dels costos processals. Són les penes que havien sol·licitat el fiscal i els advocats dels denunciants. L’advocat defensor en demanava l’absolució.
Salvem la Bassa és un moviment popular que va néixer per evitar que els abocaments de terra tapessin la bassa de l’antiga bòbila de Llinars. La plataforma ha anunciat la presentació d’un recurs sobre la base que consideren contradiccions de la sentència.
Una sentència que ordena també el desallotjament dels terrenys, on durant més de dues setmanes un grup de persones va acampar per evitar l’entrada de camions fins que el Departament d’Acció Climàtica va aturar els abocaments. La sentència considera provat que el 17 d’abril un grup de persones va impedir als camions de l’empresa Ecosistema i Projectes Mediambientals accedir a la finca per dipositar-hi terra.
La jutgessa basa la condemna per ocupació en el fet que els propietaris no van autoritzar l’entrada ni l’estada del grup de persones als terrenys i que “no ens trobem davant una ocupació ocasional, esporàdica, sense vocació de permanència”, sinó que va “adquirir caràcter permanent”. L’advocat defensor va al·legar que “la protesta havia acabat perquè s’havien aconseguit els seus objectius” d’aturar les aportacions de terra.
Quant al delicte de coaccions, la defensa argumenta que “l’ocupació va ser pacífica”. Tot i que la sentència comparteix aquest argument, també considera que, a més d’ocupar la finca, el denunciat “va impedir a l’empresa, amb violència, desenvolupar la seva labor empresarial” i justifica aquesta afirmació apuntant que es van col·locar uns troncs a l’entrada que impedien el pas del camions. També veu indicis de violència en el fet que el denunciat “indicava on s’havia de fer el treball de l’empresa”.
La defensa va invocar en el judici la llibertat d’expressió i reunió que s’havia fet de manera pacífica i festiva. La jutgessa esmenta la Carta Europea de Drets Humans, que en un dels seus articles afirma que “queden excloses del seu àmbit de protecció aquelles reunions que rebutgin els fonaments d’una societat democràtica”. Segons els responsable d’Ecosistema i Projectes Mediambientals, les pèrdues econòmiques fins al 25 d’abril per no haver pogut abocar la terra són d’uns 30.000 euros. El representant legal de l’empresa va dir que es reservaven l’exercici de l’acció civil.
La bassa és el resultat de l’extracció per part de Ceràmiques Estructurals de Llinars, de 1.000 tones diàries per la fabricació de totxos i a més proporcionava uns 100.000 litres d’aigua. La bòbila va tancar per la crisi econòmica el 2009 i va abandonar les instal·lacions i la zona extractiva. Diversos abocaments van anar reduint les dimensions de la bassa. El novembre de l’any passat va començar un moviment de denúncia per la pèrdua de superfície i de suport a la preservació de la bassa.
Al mes de març, coincidint amb els abocaments que van començar a tapar-la, es va crear un moviment al voltant de Salvem la Bassa per aturar aquests moviments. La pressió popular, el suport d’entitats ecologistes i les mocions aprovades pels plens de Llinars, Sant Antoni de Vilamajor i Vilalba Sasserra van fer canviar d’opinió Acció Climàtica, que ha aturat els abocaments a la bassa i farà un nou pla de restauració.
