Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 11 de Barcelona ordena a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) “dictar les resolucions oportunes” per aconseguir “fer efectiva la restitució del domini públic hidràulic” del riu Congost en un espai d’uns 28.000 metres quadrats situat al sud del terme municipal de la Garriga.
A banda, la resolució obliga l’ACA a tirar endavant un expedient sancionador a l’empresa Tamayo, dedicada al desballestament de vehicles i altres activitats de reciclatge, per l’ocupació de la llera a l’entorn de la finca al peu de la carretera de la Garriga a Llerona, on històricament ha fet la seva activitat.
La sentència, que no és ferma, és fruït del recurs contenciós administratiu presentat per la Plataforma Antiincineradora del Congost a la resolució que l’ACA va fer el 14 de juny de 2017. S’hi desestimava el recurs de reposició que la mateixa entitat veïnal havia presentat contra la resolució de 26 de gener de 2016 on l’ACA acordava, per segona vegada, l’arxiu del procés administratiu en contra de l’expedient de major cabuda que Tamayo va promoure l’any 2008 davant d’un jutjat de Granollers.
Amb aquest procés, Tamayo va aconseguir que la seva finca passés de 47.000 a 75.000 metres quadrats, i creixés cap a l’entorn més proper al curs fluvial del Congost. Aquesta ampliació de la parcel·la es va materialitzar l’any 2008 sense que hi hagués al·legacions ni de veïns ni de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua.
Fonts de la Plataforma Antiincineradora del Congost estan pendents de si es presenta recurs a la darrera sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 11. Si n’hi ha, s’haurà de dirimir en una sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Estem expectants però ara no és una sentència ferma. La valoració la podrem fer quan sigui ferma”, detalla una portaveu de l’entitat veïnal a EL 9 NOU.
Des de l’Agència Catalana de l’Aigua també recorden que s’hi pot presentar recurs. En tot cas, indiquen a EL 9 NOU, si la sentència “arriba a ser ferma, l’Agència donarà compliment a tot el que estableixi la resolució judicial”. Fonts de l’empresa Tamayo han assegurat que no tenien coneixement d’aquesta nova resolució. Des del govern municipal, han declinat fer valoracions a l’espera de conèixer la situació del cas.
En tot cas, un recurs davant del TSJC implicaria la suspensió de l’execució de la darrera sentència i, per tant, del termini de dos mesos que la magistrada dona a l’ACA per adoptar les resolucions necessàries per restituir l’entorn del Congost en aquesta zona. L’advocat de la Plataforma Antiincineradora del Congost estima que el recurs podria tardar al voltant d’un any a resoldre’s.
Després, les parts encara tindrien l’opció d’anar al Tribunal Suprem, que també podria aturar l’executivitat de la sentència tenint en compte les conseqüències que se’n deriven. “Són transcendentals perquè implica la retirada de l’activitat de Tamayo i que es restableixi l’espai com estava”, apunta Ramon Figueras, advocat de la plataforma veïnal, que posa en valor la perseverança del grup de veïns. “S’ha arribat aquí gràcies a uns veïns atents a l’entorn que han dedicat temps i recursos per tirar-ho endavant”, diu a EL 9 NOU.
Per Figueres, la darrera resolució del Jutjat Contenciós Administratiu fa “un pas més” respecte a la primera sentència del Contenciós Administratiu 6 ratificada l’any 2017 pel TSJC que derivava d’un primer recurs que els veïns van presentar l’any 2012. Aleshores, ja es va donar la raó a la plataforma i es va ordenar a l’ACA reobrir l’expedient. Ara, “decideix la sanció” i, per tant, “no queda a expenses d’una nova decisió de l’ACA”, celebra l’advocat de la plataforma.
Ocupació de la llera “per la via dels fets”
La sentència troba acreditat que Tamayo “va ocupar per la via dels fets la ribera del riu Congost al seu pas pel terme municipal de la Garriga sense cap mena d’autorització”. I recorda que, per arribar a aquesta conclusió, “s’ha practicat prova abundant, no només en aquest procediment, també a la causa precedent”.
La nova sentència pren com a referència aspectes recollits en la primera. De fet, la magistrada afirma que s’hi va fixar un criteri que “aquesta jutjadora comparteix i reitera aquí” reproduint un parell de pàgines de la resolució del jutjat 6. S’hi citen les proves pericials fetes a la finca que van permetre constatar que “els terrenys ocupats per Tamayo s’han format amb l’abocament de runa i deixalles diverses” i que aquestes “sembla ser que coincideixen amb el tipus de runes pròpies de l’activitat que Tamayo desenvolupa”. Per tant “es tracta d’una composició artificial, no natural, de sòl que ha guanyat la societat”, diu la sentència.
La darrera resolució també exposa que dona “major preponderància” a les conclusions que aporta la prova pericial aportada per la plataforma veïnal, que, a més, coincideixen amb les que assoleix “el perit de designació judicial, que no té cap aproximació amb les parts” en litigi.
Després de concloure que cal considerar la nul·litat de la resolució de l’ACA, la sentència entra a valorar si “davant d’aquesta realitat constatada” aquest organisme de la Generalitat ha de “promoure la recuperació possessòria” de la part de la finca. I conclou que sí d’acord amb la legislació vigent com el text refós de la Llei de Patrimoni de la Generalitat o el decret que dona a l’ACA “la instrucció i proposta de resolució en expedients sancionadors per infracció de la normativa reguladora en matèria d’aigües”, reprodueix el text judicial.
En el seu litigi, la Plataforma Antiincineradora del Congost al·legava que hi havia hagut “una usurpació del domini públic hidràulic constituït per la ribera del riu Congost, al seu pas pel municipi de la Garriga”.
Com a conseqüència d’això, consideraven que la resolució d’arxiu de 2016 i confirmada el 2017 “és contrària a dret donat que l’ACA ha de sancionar aquesta conducta i promoure la restitució del domini usurpat” perquè, atenent a les proves documental i pericial, “queda acreditat que l’empresa Tamayo va ocupar per la via de fet, la ribera del riu Congost, essent aquesta ocupació no autoritzada”.
Afegien davant del tribunal que “s’han abocat residus per la referida empresa de forma que s’ha incrementat la superfície” i que ni el projecte de canalització del riu ni la resolució de la Junta d’Aigües –antecessora de l’ACA– de 4 de desembre de 1997 “no amparen l’ocupació” del marge dret de la llera, recull la sentència.
Per la seva banda, l’ACA s’hi va oposar defensant “l’adequació a dret de la resolució recorreguda” i argumentant que “no existeix dret del denunciant [la plataforma veïnal] que s’imposi a l’administració la tramitació d’un procediment de restauració del domini públic i una sanció”. També defensaven “la decisió d’arxiu en constatar la falta d’usurpació”.
