La pau és possible o és una utopia inabastable? Seria difícil trobar algú més preparat que el reconegut periodista Lluís Foix per respondre aquesta pregunta. Foix, que ha cobert set guerres i ha estat corresponsal en més de 80 països, va aprofitar la presentació del seu darrer llibre, La força de les arrels, per abordar les complexitats que configuren l’equilibri de la pau i el paper de la història en la interpretació d’aquests conflictes, segons informa Guillem Moya.
La xerrada formava part de les Jornades de Formació i Animació Pastoral que organitza el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques a la sala d’actes de la parròquia Sant Esteve de Granollers.
“Som la primera generació en molt de temps que no ha conegut la guerra a Europa”, apuntava Foix. Va destacar el pes de les arrels culturals europees en la consecució de la pau amb “tres pilars fonamentals: la religió d’Israel, la filosofia grega i el dret romà. Si algun falla, la pau perilla”.
La seva anàlisi també va abordar l’origen material de les guerres: “Els conflictes no són per idees o conviccions, sinó per domini de la terra.” En aquest context, va recordar les seves experiències de camp, com el conflicte entre Iran i Iraq, i les paraules que li va dedicar el periodista Manu Leguineche sobre la responsabilitat de la professió: “Tu escriu el que vegis, que la història ja posarà les coses al seu lloc.”
Foix es va mostrar escèptic sobre una pau perpètua: “És una utopia”, i va insistir que “la pau no és gratuïta; o es treballa, o es perd”. També va defensar que els avenços del segle XX no han evitat tragèdies massives, i va citar les conseqüències dels conflictes com a lliçons irreparables. Pel periodista, la democràcia, tot i que és imperfecta, és el sistema que més ha perdurat en contraposició als models totalitaris que van fracassar.
En parlar de l’actualitat, Foix va posar èmfasi en el repte dels discursos populistes i l’odi creixent a les xarxes socials, que considera obstacles per aconseguir un diàleg constructiu. Respecte a la immigració, va recalcar la necessitat d’un canvi de perspectiva: “El rebuig a l’altre no ens porta enlloc; el necessitem i cal tractar-lo amb dignitat.”
L’acte el va presentar el director d’EL 9 NOU, Jesús Medina, que va fer algunes preguntes a Foix per cloure l’acte, tractant temes com les pors, el cosmopolitisme o els reptes d’una societat globalitzada i la possible pèrdua d’arrels culturals. Foix va remarcar que “el cosmopolitisme és perfectament compatible amb l’estima pel que és propi”, i va alertar de l’ús de la por com a eina política.
Foix, exdirector de La Vanguardia i columnista reconegut, ha entrevistat líders mundials i ha aportat una visió global sobre política internacional al llarg de la seva trajectòria.