El Vallès Oriental ha captat 222,6 milions d’euros dels fons Next Generation

La Generalitat situa en 222,64 milions d’euros els recursos dels fons europeus Next Generation EU captats al Vallès Oriental fins al 31 de març de 2026. La xifra comprèn les convocatòries resoltes des que la Unió Europea va engegar el programa de recuperació arran de la pandèmia de la covid, ara fa sis anys. Hi ha hagut 11.077 beneficiaris, tant empreses com administracions públiques, i també particulars, centres de recerca i entitats sense ànim de lucre. Cadascun ha presentat la seva pròpia proposta, totes emmarcades en uns mateixos objectius de transició ecològica, transformació digital, innovació i cohesió social. Gairebé una quarta part dels recursos rebuts es concentren a Granollers, que ha estat amb diferència el municipi vallesà més destacat, amb 51,93 milions i 1.288 receptors. Aquest import correspondria a 824,86 euros per habitant, molt per sobre de la mitjana comarcal, de 464,15. Alhora, hi ha hagut municipis més petits amb un impacte més gran en relació amb la seva mida. És el cas de Caldes, que ha captat 20,09 milions d’euros, 1.109,91 euros per habitant; i Lliçà de Vall (1.103,62 euros/habitant). S’hi acosten l’Ametlla (817,43) i Sant Fost (809,67). En canvi, els municipis que menys recursos han percebut en comparació amb la seva mida són Vilalba Sasserra (96,83), Canovelles (109,61) i Montseny (121,89). La residència Neus Català, de Montmeló, es va estrenar aquest gener amb finançament de Next Generation |Griselda Escrigas Un cas especial és el de Montmeló. És el segon municipi que més recursos ha captat, amb 35,92 milions, però en canvi és el divuitè en grandària de població. Això dispara la percepció per habitant, que ascendeix als 4.071,08 euros per habitant, vuit vegades la mitjana vallesana. Aquesta anomalia es dona per la gran quantia aprovada a l’empresa QEV Techonolgies, especialitzada en mobilitat elèctrica. Però l’informe d’auditoria dels seus comptes de 2024 posa en dubte la justificació d’aquesta subvenció –ja al 2023 se li van obrir quatre procediments administratius i quatre més de penals, una per cada convocatòria vinculada a Next Generation–. Les empreses privades concentren la meitat de l'import total Traient QEV de l’equació, els següents municipis més beneficiats després de Granollers són Mollet (21,61 milions d’euros) i Caldes (20,09). En canvi, els que menys ajudes han captat són els més petits, com Vilalba Sasserra (uns 70.000 euros), Fogars de Montclús (60.000) o Montseny (50.000). D’altra banda, les principals beneficiades arreu de la comarca han sigut empreses. Han aplegat més de la meitat dels diners subvencionats: el 51,25% sobre el total, que es tradueix en 114,12 milions d’euros. N’hi ha de diversos sectors, des de reciclatge, com Llorens GMR, de Granollers, fins a tecnologia, com Bold, de Montmeló, que fa bateries d’alt rendiment i altres aparells electrònics per a vehicles d’altes prestacions, i darrerament també per a sistemes de defensa. "Si vols fer una actuació realment transformadora, has d'anar a Europa" El següent grup amb una captació més significativa són ens locals, essencialment els ajuntaments, el Consorci Besòs Tordera i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, amb 54,64 milions d’euros. Per exemple, una de les iniciatives que que els fons han permès fer realitat és la nova residència i centre de dia Neus Català de Monmeló. L’alcalde, Pere Rodríguez, assegura que no hauria sigut “viable” sense aquesta injecció de diners. A Cardedeu, els Next Generation han permès consolidar la recollida de residus porta a porta al municipi, que es compagina amb contenidors tancats. També s’han edificat els 24 nous habitatges de protecció oficial al carrer Ramon i Cajal, i s’ha continuat amb la rehabilitació de l’espai cultural Tèxtil Rase. Així, l’exalcalde i actual regidor de Projectes Europeus, Josep Quesada, valora l’impacte “positiu” dels fons, necessaris per tirar endavant aquestes propostes. “Si vols fer una actuació realment transformadora, has d’anar a Europa”, acaba Quesada. En menor mesura han captat recursos particulars a títol individual, amb 37,38 milions d’euros en conjunt. I els centres de recerca n’han rebut 9,18 milions, el 4,1% sobre el total. Se n’han beneficiat, per exemple, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Caldes o la Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga. Aquesta entitat, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, va rebre fons Next Generation per desenvolupar cursos contra la bretxa digital a unes 400 dones en tres anys. La directora, Mònica Sabata, celebra que aquestes ajudes els han permès treballar amb col·lectius concrets i, ara que s’acaben, es pregunta si podran continuar desenvolupant aquesta tasca. Granollers demana a Europa que pensi més en la "lògica local" Un dels grans reptes que han afrontat els sol·licitants dels ajuts des que la Unió Europea va aprovar els Next Generation ha sigut la burocràcia. L’Ajuntament de Granollers és el consistori vallesà que més diners ha captat, per un valor de 13,36 milions d’euros, i ja ha executat tots els projectes. Però s’han hagut d’arremangar per aconseguir-ho, asseguren, ja que els procediments, els terminis i controls són tan rigorosos que condicionen la capacitat de demanar els fons. És per això que han demanat a Europa que pensi més en la “lògica local”, diu l’alcaldessa, Alba Barnusell, i que “no s’oblidin de les ciutats mitjanes i petites”. Josep Lluís Castell, director de Transició Energètica i Mobilitat, ha sigut l’encarregat de liderar el grup motor destinat exclusivament a Next Generation. El consistori s’ha atrevit a demanar els ajuts europeus a nivell local, sense passar per administracions supralocals. Això els ha permès adaptar millor els projectes a les línies de treball que ja tenien encetades, explica Barnusell. “Són projectes que haguéssim acabat fent”, diu, “però hauríem tardat més”. Així, han aconseguit enllestir l’execució de l’últim projecte pendent, la rehabilitació de la muralla medieval, abans de la data de venciment, que va ser el passat 30 de juny. La renaturalització del Congost va comptar amb la subvenció més alta a l'Ajuntament de Granollers | Griselda Escrigas Entre les actuacions més importants, Barnusell i Castell també destaquen la renaturalització del Congost, l’obra més cara, amb una subvenció europea de 3,15 milions d’euros. Next Generation també ha finançat els nous carrils bici, la rehabilitació verda d’equipaments com el mercat Sant Carles o la construcció d’habitatge protegit i la millora del Servei d’Allotjament d’Urgència i Temporal de Palou. Ja en procés de justificació, Granollers ja ha cobrat el 80% de l’import total. Tanmateix, Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, alerta que no tots els sol·licitants tenen la mateixa capacitat administrativa que els ajuntaments més grans, de manera que la burocràcia pot ser prohibitiva. A Montmeló, hi ha hagut particulars que volien demanar subvencions i no ho han pogut fer per aquest motiu, assenyala.

El Vallès Oriental ha captat 222,6 milions d’euros dels fons Next Generation

El govern espanyol pacta amb els ajuntaments projectes d’habitatges de lloguer social a les Franqueses i Montmeló

Cardedeu rep 607.000 euros dels fons Next Generation per fer habitatge social de lloguer

Les patronals lamenten les dificultats de les petites empreses per accedir als fons europeus

El Vallès Oriental capta més de 72 milions dels Next Generation

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

El fabricant britànic McBride compra l'antiga Camp de Granollers

[VÍDEO] Alliberat a Caldes un home que portava deu dies segrestat per un suposat deute vinculat al narcotràfic

Els Blaus meravellen i recuperen el tron de la festa major

Cooper busca una llar especial

Un gelat per a gossos amb segell de Granollers que ja és a 150 locals

Detenen un home per ferir amb arma blanca un altre a Canovelles

Gerard Oms reivindica la cultura i la festa durant el pregó de Blancs i Blaus de Granollers

Mor a 90 anys Esteve Vila, de Vila Impressor de Granollers

Desnonen una mare i una filla de la casa on fa 20 anys que viuen a Vallgorguina

La parròquia de Granollers vol arribar a 50 registres de l’orgue