L’arribada de població estrangera –d’altres països fora de l’Estat espanyol– s’ha estabilitzat al Vallès Oriental. Si bé els anys 2021 i 2022 hi va haver un augment molt lleuger a causa de la pandèmia de covid-19, el 2023 va registrar una crescuda del 10,21% amb l’arribada de 3.919 persones. Ara bé, en les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el creixement de 2024 ha estat del 6,04% amb l’arribada de 2.554 persones. Una moderació del ritme anterior.
Núria Maynou, tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal, comenta que el Vallès Oriental és “una de les comarques catalanes que rep menys població estrangera. És la comarca de l’Àrea Metropolitana on aquesta població té menys pes. El nostre creixement poblacional prové, en gran part, del moviment d’altres comarques properes”. Maynou destaca que la població estrangera tendeix a concentrar-se en ciutats grans com Sabadell, Terrassa o Mataró, tot i que Granollers (15,68%) i Mollet (13,39%) tenen alguns dels percentatges més elevats de la comarca.
L’Observatori, a més, ha detectat l’existència de més de 106 nacionalitats diferents. La comunitat marroquina és la que té més presència, seguida de la senegalesa i la romanesa. Maynou apunta que hi ha hagut un creixement de població provinent de països llatinoamericans com Colòmbia o Hondures, com a conseqüència d’una menor barrera idiomàtica. Pel que fa al perfil de nouvinguts, es tracta d’homes adults en edat de treballar, entre 30 i 50 anys.
Distribució per municipis
La tendència més habitual de les comunitats nouvingudes és a establir-se en ciutats grans i en zones on hi puguin trobar iguals. “No és estrany que, per exemple, hi hagi una gran comunitat de paquistanesos a Sant Feliu, o de senegalesos al Baix Montseny, o de magribins a Canovelles. Quan arriben, busquen on hi ha persones com ells i s’hi instal·len”, continua Maynou.
Per municipis, Canovelles es manté al capdavant de la llista dels municipis amb un percentatge més elevat de població estrangera. El 2024 compta amb el 20,24%, un creixement de 0,77 punts percentuals respecte al 2023 (19,48%). Granollers i Mollet, pel fet de ser les poblacions amb un nombre més elevat d’habitants, també són de les que més nouvinguts reben. D’altra banda, la Llagosta (13,09%) i Sant Celoni (12,09%) completen els primers llocs. Ambdós casos amb un augment molt moderat respecte a 2023 –0,68 i 0,66 punts percentuals respectivament.
El cas de la Llagosta
A la Llagosta han detectat una estabilització de l’arribada de població estrangera, però també un problema habitacional amb poca oferta disponible de pisos i d’espai per fer-hi noves promocions. “Considerem que hi ha una bona integració de la població estrangera que atribuïm a l’oferta d’activitats i vida activa de la Llagosta. A les entitats esportives, sobretot, hi tenen molta presència”, explica l’alcalde, Oscar Sierra. Des del consistori es fa un servei d’acollida i sessions de benvinguda per orientar i integrar les persones que arriben. “Potser els llocs on no són tan presents són en els serveis a la gent gran. En desconeixem el motiu”, admet.
Les comunitats compten amb entitats multiculturals que imparteixen classes d’idiomes dels seus països d’origen –sobretot als fills que ja són nascuts a la Llagosta– per donar a conèixer la seva cultura. Es tracta de classes que es fan en espais públics cedits per l’Ajuntament, com pot ser la Biblioteca Municipal, i oberts a tots els públics. A més, cada any en les dates de ramadà, la comunitat musulmana organitza un iftar –l’àpat que trenca el dejuni– obert a la ciutadania.
