L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula de promoció d’habitatge impulsat en forma de cooperativa, però, a diferència del tradicional en què, un cop fet l’edifici, la cooperativa es dissol, la propietat roman sempre en la cooperativa, de manera que els habitatges mai no tornen al mercat i no s’hi pot especular. Un cop la cooperativa adquireix el sòl demana finançament per a la construcció i es fan contractes de cessió d’ús amb el pagament d’una quota mensual que cobreix les despeses.
És un model més desenvolupat en alguns països europeus en el qual s’emmirallen projectes al Vallès Oriental. Cooperatives com Sostre Cívic o la fundació La Dinamo, entre d’altres, han impulsat projectes d’aquest tipus. Cal Paler Nou, de Cardedeu; La Corba, de Sant Celoni; El Cairó, de Granollers; Matís, de Caldes, o La Renegà, de Santa Maria de Palautordera, són projectes en diferents fases d’execució que, conjuntament, permetran la creació d’uns 120 habitatges en els propers anys.
“És un model que es caracteritza per l’estabilitat. Tot i no tenir la propietat, els cooperativistes en tenen el dret d’ús i, a més, és flexible perquè permet marxar de la cooperativa recuperant el capital inicial”, explica Lucas Vidal, de la fundació La Dinamo, que ha impulsat La Corba, de Sant Celoni, “Són cooperatives sense ànim de lucre i d’aquesta manera s’evita un model especulatiu de l’habitatge perquè la base és el valor d’ús, no el valor de mercat. A més, s’aconsegueix treure sòl del mercat privat i s’afavoreix el dret d’accés a l’habitatge.”
Vidal diu que és un model més econòmic que la compra tradicional tot i que admet que cal tenir una certa capacitat d’estalvi per al capital inicial. Admet que queda recorregut per desenvolupar més el model. “Calen facilitats per accedir al sòl, ajuts, subvencions i mecanismes públics de suport i accés a bones condicions de finançament.”
La Corba preveu formalitzar la compra d’un solar privat el dia 6 de maig per promoure un edifici de planta i dos pisos i 16 habitatges d’entre 40 i 60 metres quadrats al carrer Ferrocarril de Sant Celoni. Un cop formalitzada la compra, vindrà el següent pas, que serà la redacció del projecte constructiu. Maria Ortuño, membre de la cooperativa, explica que aquesta és una fórmula per aconseguir habitatge en un municipi “on no hi ha pisos de lloguer, només de compra i a preus que són una bogeria”. Ortuño diu que de les persones que impulsen el projecte, de moment, només n’hi ha dues del Baix Montseny. Admet que el model encara és poc conegut. “Potser la gent no s’ho ha plantejat perquè no ho coneix”, diu. La previsió de la Corba és completar el procés i tenir els pisos enllestits l’any 2028. La inversió inicial es calcula en uns 35.000 euros i les quotes mensuals, d’entre 600 i 750 euros.
A Santa Maria de Palautordera, La Renegà, ja té força avançada la construcció del bloc amb capacitat per a 11 unitats de convivència i dos habitatges socials destinats a dones víctimes de violències masclistes al carrer Joaquim Blume.
A Granollers, El Cairó, de Sostre Cívic, que es va adjudicar el concurs convocat per l’Ajuntament de Granollers, treballa en el projecte de 29 habitatges en un solar municipal del carrer Rosselló, que l’Ajuntament cedeix per 75 anys i amb un cànon anual molt reduït. Jose Téllez, de Sostre Cívic, explica que s’ha fet el projecte arquitectònic i la previsió és poder començar les obres a finals d’any. Paral·lelament, diu que s’ha demanat a l’Ajuntament un sistema de garanties per tal d’accedir a millors condicions de finançament. Un model que, segons Téllez, ja aplica l’Ajuntament de Barcelona.
El regidor d’Habitatge, Sergi Fernández, diu que és una manera més de crear habitatge públic. “Busquem ampliar el parc públic d’habitatge assequible amb totes les eines al nostre abast i aquesta és una més per posar en solfa els solars municipals procedents del desenvolupament de plans urbanístics.” Afegeix que el projecte està a punt d’obtenir la llicència d’obres i que s’ha ajustat per complir els criteris urbanístics i les condicions del concurs, per exemple, per fer habitatges d’alta eficiència energètica. “És la nostra primera experiència i hem de veure com funciona”, diu.
Un projecte de gent gran
Al mateix carrer del bloc de La Renegà, a Santa Maria de Palautordera, la coooperativa El Nostre Racó, formada per persones més grans de 50 anys, algunes jubilades, impulsa un projecte de sis habitatges que ha reunit vuit persones de llocs i professions diverses. Ja disposen de llicència d’obres, però no tenen data per iniciar la construcció.
“És un projecte que costa perquè cal molt compromís. Vol dir que tots en són corresponsables i autogestionar vol dir implicar-te i treballar”, diu Maria Benítez, una de les cooperativistes. Els impulsors provenen de Sabadell, Viladecavalls, Sant Quirze del Vallès, Girona i Barcelona i tenen professions molt diverses. Hi ha una metgessa, dues administratives, una infermera, una química, un informàtic i una treballadora familiar. Benítez lamenta que el procés és feixuc per tots els tràmits administratius que cal fer.
