Per acabar el Cicle Maig de Memòria que durant aquestes setmanes s’ha fet a les Franqueses, l’historiador Joan Garriga i Andreu, de la Garriga, i un equip del consistori van presentar dimarts el llibre Vides estroncades: Les Franqueses del Vallès (1936-1945), que recull les conseqüències de la Guerra Civil al municipi i descobreix la vida de tres veïns represaliats i deportats a camps de concentració nazis.
Garriga va explicar que aquest llibre pretén “fer un servei a les Franqueses, parlant dels horrors de la guerra i els camps, i posant cara, cos i família a les víctimes”. El volum presenta tres veïns que van ser deportats a camps de concentració nazis amb noms i cognoms: ells són Martí Ferrer Juanola, Daniel Baró Rius i Remigio Málaga Garcia. Málaga va ser l’únic assassinat.
La història de tots tres és similar. Ferrer, nascut a Camós (Pla de l’Estany), va ser empresonat el 1941 a Vesoul (França) des d’on el van portar al camp de Mauthausen, d’on va sortir l’any 1945. Baró, nascut a Ainet de Besan (Pallars Sobirà), va passar per diversos camps de concentració fins a acabar a Buchenwald, on va estar uns mesos l’any 1944 abans de ser alliberat. Finalment, Málaga, nascut a La Estrella (Toledo), és qui no va sortir amb vida dels camps de concentració. Va ser empresonat i deportat a Mauthausen el 1941. Al cap d’un any el van portar a Dachau, on va ser assassinat el novembre de 1942.
L’historiador va apuntar que el cas d’aquests tres veïns no és únic, perquè encara que les Franqueses i altres pobles de la comarca fossin petits, hi va haver molta mobilització durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. “Hi va haver molts joves que s’allistaven a la columna republicana del Vallès Oriental. La majoria eren nois d’uns 20 anys.” Garriga va aprofitar l’ocasió, tal com va fer en la inauguració del Cicle a Can Prat a principis de mes, per recordar que parlar del nazisme i de les víctimes de la guerra “és un tema vigent”. “L’auge de la dreta i la ultradreta, tot el que està passant a Ucraïna i Gaza, i a molts altres llocs, ens obliga a no oblidar tot el que va passar.” La feina que s’ha fet pel llibre de Vides estroncades no està acabada. Garriga anunciava que “és una investigació oberta que cal continuar”. “Necessitem més dades i posar més noms”, advertia.
