La vulnerabilitat dels boscos al canvi climàtic és alta als parcs de la Serralada Litoral i Montnegre

Els boscos dels parcs de la Serralada Litoral i de la Serralada de Marina tenen un nivell de vulnerabilitat molt alt davant de situacions d’estrès hídric que es relacionen amb el canvi climàtic. La incidència de la reducció d’aigua disponible a llarg termini –en l’horitzó del període 2040-2050– també és significativa a la resta d’espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació amb impactes mitjans o alts a la majoria de zones del parc del Montnegre i el Corredor i del Parc Natural del Montseny. Només la franja de ponent –vall del Congost– del Montseny i alguns punts del Montnegre es considera que tenen una vulnerabilitat baixa. El mapa de vulnerabilitat dels boscos és fruit d’una treball de la Diputació amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya que es va presentar fa uns dies a la jornada “Canvi climàtic i boscos a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Evidències i experiències. Life eCOadapt50”, que es va fer fa uns dies. La vulnerabilitat dels boscos es calcula en funció del nombre de dies anuals que es preveu que l’estrès hídric superi la capacitat de resistència de l’espècie arbòria principal a cada zona. Compara les situacions més recents (període 2010-2020) amb les que hi pot haver entre 2040 i 2050. S’estableix una vulnerabilitat molt alta quan hi ha més de quatre dies anuals amb un estrès hídric superant la capacitat de resistència dels arbres predominants. És alta quan se supera de dos a quatre dies l’any respecte a la situació recent, mitjana, quan passa fins a un màxim de dos dies l’any, i baixa quan no hi ha canvis. Tot i les diferències segons el territori i l’espècie dominant a cada zona, es veu que “a tot arreu hi ha un grau de vulnerabilitat dels boscos davant de la sequera”, detalla Joan Rovira, de la Diputació. En el cas dels parcs de la Serralada Litoral (Marina, Litoral i Montnegre i el Corredor), no hi ha diferències entre la vessant interior (la del Vallès Oriental) i la de costa (al Maresme). Rovira afegeix que els boscos “ara ja estan molt al límit per poder suportar més sequera. Si pressiona molt hi haurà mortalitats molt altes”. I apunta que “les condicions de canvi climàtic a futur s’estan avançant”, especialment, en l’àmbit del Mediterrani. Els boscos poden fer una adaptació natural al canvi climàtic amb un desplaçament de les espècies en altura. “Els prats del Matagalls, en un futur, poden ser fagedes i alzinars”, exposa Rovira, que recorda que, en el cas dels arbres, cal que aquests canvis “siguin progressius i no ràpids”. Treballs com el de seguiment de la vegetació que es fa al parc del Montnegre i el Corredor des de 1989 ja mostren l’impacte del canvi climàtic en espais naturals. “Als hàbitats forestals (alzinar, castanyeda, roureda) no s’ha observat un increment en la proporció de vegetació típicament mediterrània, a excepció de les formacions més humides, com ara l’avellanosa i verneda, on sí que semblen començar a donar-se canvis associats a l’increment de les temperatures i de la sequera”, es recull com a resultat d’aquest seguiment. També es tiren endavant ja algunes actuacions. Per exemple, al Vallès Oriental –també al Maresme–, s’han fet intervencions silvícoles sanitàries reduint la competència entre arbres amb l’eliminació selectiva d’aquells més febles. O s’ha tirat endavant el projecte Life MixForChange (2016-2022) coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya per incrementar la capacitat d’adaptació dels boscos mixtos del mediterrani subhumit al Montnegre i el Corredor i al Montseny, entre altres espais naturals gestionats per la Diputació. I el Life Clinomics (2016-2020) per promoure l’adaptació al canvi climàtic del sector agroforestal i turístic en un projecte desenvolupat al Montseny, l’Alt Penedès i les terres de l’Ebre. L’estudi de la vulnerabilitat dels boscos a situacions d’estrès hídric derivades del canvi climàtic ha de permetre dissenyar estratègies per minimitzar els impactes negatius. “La Xarxa de Parcs Naturals està construint una estratègia per veure com s’adapta al canvi climàtic i com prepara els boscos”, indica Rovira. “La Diputació promou projectes punters per a l’adaptació dels diferents territoris i sector econòmics al canvi climàtic seguint els objectius de desenvolupament sostenible”, destacava Xesco Gomar, diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de l’ens provincial. Ara hi ha sobre la taula el projecte europeu Life eCOadapt50 per potenciar l’acció en adaptació al canvi climàtic dels sector agroramader, forestal o turístic a 19 territoris de les comarques de Barcelona.

La vulnerabilitat dels boscos al canvi climàtic és alta als parcs de la Serralada Litoral i Montnegre

Arrenquen les obres per ampliar la planta potabilitzadora del Ter a Cardedeu

Sant Pere inverteix un milió per millorar la xarxa de distribució d’aigua potable

Granollers amplia en dos quilòmetres la xarxa d’aigua regenerada cap al nord de la ciutat

Granollers naturalitzarà el llac del parc de Ponent

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Un Lidl i uns 100 habitatges completaran la façana dela ronda Sud de Granollers

Un vessament en una empresa de Bigues provoca la presència d'escuma al riu Tenes

Granollers reactiva el projecte urbanístic per allargar el carrer Ponent cap a l’Hostal

Una granollerina testimoni dels focs a Califòrnia

Reconeixen un metge de l’Ametlla pel tractament d'una malaltia minoritària

La festa de Sant Antoni Abat de les Franqueses prescindirà dels tres tombs

El grup Everest trasllada la seu a Parets per donar continuïtat a l’expansió

Identificats dos homes pel robatori de la bossa de mà a una dona de 92 anys a la Roca

Renfe millorarà els passos inferiors a les estacions de Sant Celoni, Cardedeu i Palautordera

Restaurant Layon: l’hora dels adeus