VIATGE AL FONS DE LA COVID
Sònia Sánchez, de 43 anys, viu a Vallromanes, és psicòloga i treballa al CAP Les Franqueses, a Bellavista. Ajuda els seus pacients amb eines i estratègies perquè superin els seus malestars o afrontin l’estrès del dia a dia.
Vostè es dedica al benestar emocional. Què vol dir això?
És un concepte subjectiu perquè depèn de cada persona, però sí que podem dir que el benestar emocional és una sensació que obtenen les persones amb eines i estratègies per gestionar el seu dia a dia amb la intenció d’aconseguir un estat equilibrat.
Algú que no se sent feliç té un problema de benestar emocional?
La felicitat és un concepte massa abstracte. Parlem més aviat de tenir eines i estratègies per gestionar la quotidianitat, el dia a dia. Parlem de poder afrontar els successos vitals estressants que ens passen a tothom.
Per exemple?
Doncs ara hi ha un augment molt gran de la simptomatologia ansiosa-depressiva, sobretot accentuada per la situació de la pandèmia. Això ha provocat que molta gent s’hagi aïllat massa. Els joves, per exemple; amb la pandèmia no han tingut el tan necessari cercle social per sortir de casa i engegar amb naturalitat els seus processos d’autonomia. Però també gent gran, que potser ja patia soledat i ara s’ha agreujat.
Com es detecten els problemes de benestar social?
Per exemple, una persona gran que aquests mesos s’ha aïllat molt per la por del contagi potser està visitant molt més el seu metge o la seva infermera al CAP, amb una sèrie de malestars que la seva metgessa o infermera detecten que potser són a causa d’aquesta soledat. Els sanitaris li fan aquest diagnòstic, per dir-ho d’alguna manera, i el deriven al nostre servei perquè opti per algun grup de soledat no volguda que hi ha al territori o la ciutat o cap a una entitat que faci activitats per unir aquestes persones. Aquest és el circuit. Nosaltres no tenim una agenda pròpia, són els metges i infermers els que ens deriven les persones amb malestars, que no són trastorns, perquè nosaltres les vinculem a recursos al territori o la ciutat. Som facilitadors.
Què haig de sentir perquè li demani al meu metge o infermer que em cal el recurs de benestar emocional?
Malestars, n’hi ha de moltes menes, però pot ser que tinguis poques ganes de fer coses, poques ganes de sortir, gens de ganes de fer xarxa social… Pel que fa a les ansietats, sentir taquicàrdies, ofecs o mals de panxa que et paralitzen davant de situacions i no et deixen funcionar. O et sents desanimat. I el benestar emocional no és només en l’àmbit personal, també té molt a veure l’entorn, la família, la feina. A vegades el malestar ve per la feina, perquè és complicada o no et sents reconegut o massa pressionat.
Hi ha col·lectius a qui els cal més atenció emocional?
El nostre és un programa relativament jove, vam engegar a finals del 2021, però ja hem fet una primera foto de les necessitats. I el primer grup que s’ha posat en marxa és el que treballa l’ansietat. Aquest és un indicador claríssim. I també hem detectat que hem de donar suport als processos de dol, hi ha molta gent amb aquesta necessitat. I també un altre col·lectiu que hem detectat per ajudar és el dels joves i adolescents perquè necessiten com l’aire que respiren el cercle social per independitzar-se amb naturalitat de la família i això no ho han pogut tenir a causa dels confinaments.
Els pacients tenim massa tendència a demanar pastilles quan sentim ansietats?
Sí, i justament un dels nostres objectius és la desmedicalització tot oferint eines i estratègies per evitar recórrer tant als medicaments. De fet, ja trobes persones que t’ho comenten: “Em passa això, però no voldria prendre pastilles, voldria una altra cosa.” I la idea és aquesta, a més d’oferir-los grups, vincular-los a actius del territori, que n’hi ha molts.
{{ comment.text }}