ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Sònia Sànchez-Mateo, de 45 anys, treballa com a tècnica de la Fundació Rivus i coordina l’Observatori Rivus, un equip de científics que estudien i estan a sobre dels canvis que experimenten el riu Besòs i la Tordera.
Quina funció té l’Observatori Rivus?
És un projecte que es va iniciar l’any 1996 i té l’objectiu de fer el seguiment del que anomenem indicadors socioecològics, sobretot a les conques dels rius Besòs i Tordera. Ens basem molt en dades de caire ecològic, però també fem estudis sobre percepció social, perquè sovint és difícil discernir el que és natural del que és cultural. Avaluem indicadors a llarg termini per entendre els processos de canvi.
Indicadors, com ara quins?
Per exemple, els paràmetres físico-químics: el PH de l’aigua, la temperatura, els nitrats, els fosfats… Cal veure com canvien al llarg dels anys, però també al llarg d’un mateix any –de la primavera a l’hivern, per exemple– i igualment al llarg del riu, no és el mateix la capçalera que la desembocadura. Altres indicadors que estudiem són biològics. Observem diferents grups de fauna i flora. Per exemple, els macroinvertebrats, les diatomees, els amfibis i rèptils, les aus, mamífers com la llúdriga, els peixos o la pròpia vegetació de ribera. Tot aquest conjunt d’éssers vius ens donen molta informació del que està passant al seu hàbitat i ens permet determinar quin és l’estat de salut del riu.
El Besòs i la Tordera avancen cap a una recuperació plena o encara queda camí per fer?
Respondre això en una sola frase és molt difícil perquè la realitat és molt complexa. Tant el Besòs com la Tordera tenen una superfície petita amb relació a altres rius mediterranis o europeus, però són molt complexos. Tenim un territori molt heterogeni i amb moltes pressions. Tenim capçaleres en bon estat perquè són rius sense embassaments, per tant, depenem de la meteorologia. Això ens determina la biodiversitat que trobarem en aquests sistemes. En tot cas, el Besòs ha millorat moltíssim la seva qualitat amb relació a la segona meitat del segle XX. Això vol dir que ho tenim tot fet? No, de cap manera. Hi ha camí per recórrer perquè els rius són molt més que un canal d’aigua, sostenen biodiversitat.
Hi ha el perill de convertir els rius en parcs urbans?
Els rius són hàbitats que, evidentment, s’han de socialitzar perquè estem en un territori amb una demografia molt densa. Però hem d’entendre que els rius són ecosistemes. Això vol dir que no hi podem anar, que no els podem gaudir? No, al contrari. Nosaltres pensem que l’educació ambiental és essencial per recuperar els rius. Cal acostar la ciència a l’escola i cal fer-ne partícip també la ciutadania en general i que s’acosti al riu, allò que es diu ciència ciutadana. La ciutadania ha d’entendre que els seus rius no són parcs urbans, són hàbitats i ecosistemes amb diferents graus de conservació i, al mateix temps, ha de poder gaudir, poder observar aquesta biodiversitat. La natura immediata dels rius és un regal, no la podem menystenir. Com més la coneguem, més l’estimarem.
Com està afectant aquests mesos i mesos de sequera als rius vallesans?
Ho estem estudiant i avaluant, encara només podem parlar-ne en termes genèrics. La sequera és un element més del canvi climàtic que tenim a sobre. De fet, nosaltres ens sentim més còmodes parlant del canvi global, que és un conjunt complex on s’inclou el canvi climàtic i altres elements, com les invasions biològiques, la pèrdua de biodiversitat, el canvi d’usos de les cobertes del sòl… Hi ha una sèrie de components que formen aquest canvi global. La sequera està tenint i tindrà conseqüències en la biodiversitat i els seus hàbitats. Per això és essencial continuar estudiant i duent a terme el seguiment d’indicadors. És essencial per conèixer els efectes del canvi climàtic.
{{ comment.text }}