ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Daniel Pérez Rodríguez, de 37 anys, és l’autor del llibre La superpotència renovable i director de L’Energètica, l’empresa pública que neix amb l’encàrrec de produir i subministrar energia a la Generalitat.
El periodista Enric Juliana defensa al pròleg del seu llibre, La superpotència renovable, que la península Ibèrica pot ser “la pila d’Europa”.
Quan diu això en Juliana tampoc és perquè aquí fem tota l’energia que necessita Europa. Nosaltres no ens podem fer responsables de l’energia que li cal a Noruega. El que tant ell com jo defensem al llibre és que la península Ibèrica pot ser l’àrea que produeixi més energia renovable d’Europa i això ha de fer de pol d’atracció per a l’establiment d’empreses. En general, l’energia elèctrica, a diferència del petroli o el gas, no viatja bé, no la pots carregar en un vaixell. Per tant, seran les empreses les que viatjaran cap a on és l’energia. Quan s’hagi d’obrir un nou centre de dades o una planta de producció d’hidrogen verd o una nova indústria que consumeixi molta energia haurà de venir a la península Ibèrica perquè tindrà l’energia més barata d’Europa.
La Península com a superpotència energètica renovable té data?
És que ja ha començat. Al llibre hi ha al voltant de 70 o 80 pàgines d’exemples de casos concrets d’empreses que ja han vingut o estan venint i, segons elles, una de les raons per fer-ho és que aquí hi ha energia més barata. No fan altra cosa que recuperar allò que va experimentar Catalunya amb la indústria tèxtil a la conca del riu Ter. S’hi van establir colònies tèxtils molt rellevants perquè era allà on es podia aprofitar la força del riu. Una fàbrica nova que hagi de prendre la decisió d’establiment mirarà l’Excel i veurà que aquí l’energia renovable pot ser un 30% més barata que a França o un 50% més barata que a Alemanya. I passarà que els estalvis fiscals que ofereix Irlanda, per exemple, quedin eclipsats pels estalvis en energia que ofereixen Espanya i Portugal.
El desplegament d’energies renovables a Catalunya va massa lent, oi?
Però tampoc no som l’última comunitat de l’Estat en potència renovable instal·lada. No estem entre les primeres ni tampoc entre les últimes. Som al mig de la taula. En tot cas, el potencial i l’interès hi són, a Catalunya.
Cal canviar el xip i exigir a tots els implicats que no es pot perdre temps a fer la transició energètica?
Des de la Guerra d’Ucraïna jo detecto que hi ha un interès més gran de tothom per fer realitat projectes d’energies renovables. Malauradament, sempre hi haurà gent que estarà en contra d’aquest o d’aquell projecte. La unanimitat és impossible amb les renovables. Però el suport favorable a les renovables cada vegada és més gran i així ho reflecteixen les enquestes que es fan. Tots sabem què vol dir continuar comprant gas a gent com Putin i penso que ningú no vol que aquestes compres serveixin per mantenir la Guerra d’Ucraïna. Però és que, a més, hi pesa sobretot la situació d’emergència climàtica absoluta que vivim. No podem continuar cremant combustibles fòssils. Hem de trobar per a la transició energètica l’equilibri entre fer-ho ràpid i fer-ho de manera garantista per fer bé les coses.
Com defineix l’activitat de L’Energètica, l’empresa que dirigeix?
És l’eina perquè la Generalitat pugui fer la seva part en la transició energètica. La Generalitat té un consum d’energia rellevant, es calcula que el 2% del consum total del país. Per això, cal que la Generalitat també faci la seva contribució. Com? Doncs assegurant-se que el 100% del que gasti sigui subministrat amb renovables produïdes al país per la Generalitat mateix. L’Energètica vol descarbonitzar la Generalitat en tant que consumidora.
La Generalitat vol comportar-se igual que un particular que fa autoconsum amb plaques a casa seva?
És això exactament.
{{ comment.text }}