L’Ajuntament de Tagamanent ha formalitzat per 129.000 euros l’expropiació de l’edifici de l’antic restaurant que portava el nom del poble i que és al peu de la C-17. S’afegeix a la que es va fer el juliol de 2021, de l’edifici del Club Tennis Tagamanent, situat just al costat.
L’antic restaurant, construït als anys setanta, fa més de 30 anys que està abandonat. Ara era propietat del BBVA. L’Ajuntament va fer una valoració de l’edifici, que es va fixar en 129.000 euros. “Vam veure que teníem capacitat econòmica per tirar-ho endavant”, explica l’alcalde, Ignasi Martínez.
Llavors, es va iniciar un expedient d’expropiació “per una qüestió d’interès municipal”. I el BBVA va acceptar la valoració que se n’havia fet. Fa uns dies, ja es va signar el canvi de propietat. “Que fos d’un sol propietari, va facilitar les coses”, admet.
L’Ajuntament treballa ara per recuperar aquest espai d’uns 3.000 metres quadrats situats en una zona que les normes urbanístiques qualifiquen com d’equipaments. “Ho assumim amb moltes ganes. Ens toca trucar a totes les portes possibles per aconseguir els recursos necessaris. Hem de valorar les necessitats que tenim com a Ajuntament i les possibilitats”, diu l’alcalde. Hi inclou empreses privades amb qui es pogués arribar a un acord per ocupar part de les instal·lacions amb una concessió.
L’edifici es conservarà: “L’estructura està bé perquè estava ben construït”, comenta Martínez. “Si els tècnics haguessin dit que calia enderrocar hauria estat més complex perquè, a l’import de l’expropiació, calia sumar els 125.000 euros que es calculava que costava tirar-ho a terra. Molts diners per acabar tenint un solar.” A més, tirar a terra hauria condicionat les dimensions de qualsevol nova edificació que es fes per les limitacions per la distància respecte a la C-17 o el riu Congost.
La primera actuació que l’Ajuntament farà a l’edifici serà assegurar tot l’entorn: se sanejaran els elements que poden ser un risc –com vidres trencats– i s’adoptaran mesures per evitar que s’hi pugui accedir a l’interior. “Fins ara, no hi podíem fer res perquè no era nostre.”
