Aquest dimarts Santos Peña del Pozo i Consol Pio Magem van pujar per darrera dia la persiana de la botiga i taller de reparació de bicicletes Tàndem, al carrer Rafael Casanova, a Granollers.
Peña va posar-se al capdavant del negoci al 1999. Ara tanca perquè arriba el moment de la jubilació per als dos membres d’aquest tàndem que han pedalat junts per tirar endavant el negoci.
Tàndem l’havia obert uns anys abans un antic mecànic de Basolí, que havia competit com a ciclista. Estava en un local del mateix carrer Rafael Casanova –però una mica més al nord– propietat de Peña, que fins aleshores treballava de transportista.
“Va coincidir que el noi volia marxar fora que jo vaig tenir un accident amb el camió. A mi, per sort, no em va passar res però el camió va quedar trinxat. Per tornar a treballar, havia de comprar un camió nou. Llavors, em va proposar que per què no em quedava jo la botiga. M’ho vaig pensar i vaig dir que sí”, comenta Santos Peña, que ara té 66 anys.
Van estar uns mesos de transició tots dos a la botiga. “Em va ensenyar com funcionava tot”, explica Peña, que fins aleshores, tot i tenir bicicleta, tampoc era un gran aficionat a pedalar. La Consol, que ara té 64 anys, es va incorporar al negoci cap a l’any 2010.
Aquestes dues dècades han vist canviar molt tot el món de la bicicleta. Van agafar el negoci en ple auge de la bicicleta de muntanya. “Però les primeres BTT no tenien res a veure amb les d’ara, que tenen suspensió, frens de disc, més marxes…”, comenta Peña.
Hi ha hagut altres canvis. “Abans, les bicicletes eren d’una mida ,ara hi ha talles per adaptar-se bé a tothom i tots els colors possibles”, apunta Pio. Expliquen altres canvis com les rodes –moltes ja van sense càmera–, l’augment del número de pinyons –hi ha marques que ja en munten 13– o la introducció de les bicicletes elèctriques o les que tenen comandaments electrònics.
“Són gairebé com un cotxe”, comenta Peña, que explica que s’ha hagut d’anar reciclant per fer les reparacions al taller, on també hi fa feina la Consol. En els darrers dos anys, han començat a fer reparacions de patinets elèctrics: canvis de cobertes, de pastilles de frens o venda d’accessoris.
També han vist canvis socials. “Al ciclisme de carretera, hi han entratmoltes dones. Fa uns anys, anaves a una prova i potser en veies una. Ara, n’hi ha moltes”, destaca Santos Peña.
També els derivats de la pandèmia. “La bicicleta ha estat una via d’escapada per a moltes persones”, ressalta Pio. En els darrers anys, han format estudiants de cicles formatius que han fet estades laborals per aprendre el funcionament de la botiga i del taller.
Busquen relleu
Els agradaria que Tàndem seguís. Tenen el negoci en traspàs a Reempresa i han donat veus a comercials de marques i del Gremi de Comerciants de Bicicletes. “Ha sortit gent interessada però no s’han acabat de decidir”, explica Peña. “Per ara no ho hem aconseguit”, admet. “Hi ha molts clients que ens diuen que no saben on aniran ara”, diu ella.
Amb la jubilació, la parella preveu agafar més la bicicleta. “Tindrem més temps de sortir i fer rutes de diversos dies”, diu Peña. “Tenim un munt de vies verdes pendents”, afirma Pio, que explica que l’any 2004 van fer el Camí de Santiago amb un tàndem “i un carro al darrera”. “Eren tres metres de bicicleta!”
