El món de la indústria s’està començant a sensibilitzar entorn el seu paper fonamental a l’hora de pal·liar el canvi climàtic i fomentar el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, EPI Industries Family of Companies, una companyia amb gairebé 70 anys de trajectòria proveïdora de maquinària i serveis a altres empreses, va organitzar una jornada de conferències, aquest setembre, per tal de posar en contacte diverses empreses del Vallès Oriental i compartir experiències a l’hora de treballar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Sota el nom de “El repte dels ODS a la Indústria com oportunitat de negoci, també”, a la seu d’EPI Industries a Lliçà de Vall, es va crear un espai d’intercanvi d’experiències i networking. La idea de reunir a diversos directors executius de la indústria del Vallès Oriental sorgeix, sobretot, de Mireia Cammany, directora general adjunta. “Al novembre de 2018 vaig sentir parlar per primera vegada de l’agenda 2030, on s’emmarquen aquests objectius. Un representant de la Red Española del Pacto Mundial ens va fer una ponència sobre els 17 ODS com a oportunitat de negoci i, a mi, aquesta xerrada em va marcar”. En aquest sentit Antoni Cammany, director executiu, afegia que “vam entendre que la sostenibilitat és un repte per tots. A l’estar al mig de la cadena de subministrament, si som actors actius en com podem millorar la sostenibilitat, podem fer una tasca expansiva. Hem d’ajudar a la indústria a crear un entorn i un futur més sostenible”.
A través d’un procés d’aterrar els 17 objectius, des d’EPI Industries en van escollir alguns “on creiem que hi podem incidir”, apuntava Mireia Cammany. El 3, Salut i benestar; el 4, Educació de qualitat i el 5 Igualtat de gènere; com a objectius genèrics. I com a objectius de negoci van escollir el 6, Aigua neta i sanejament; el 7, Energia neta i Assequible i el 13, Acció climàtica. Tot plegat sota el paraigües del número 17, el de les aliances, on precisament anaven encaminades aquestes jornades. La intenció és assolir-los abans de l’any 2030, tal com marca l’Assemblea General de les Nacions Unides a nivell mundial.
El cas d’EPI Indústries
EPI Industries és un proveïdor de serveis industrials especialitzat en una àmplia gamma de components d’enginyeria mecànica. Mireia Cammany apuntava que, a l’empresa, gairebé sense adonar-se’n havien iniciat aquest procés d’incorporació dels ODS. “Els catorze centres que tenim funcionen amb energies renovables així tenim un estalvi del 15% i, a més, hem reduït les nostres emissions. També vam crear un parc fotovoltaic d’autoconsum per produir el 23% de l’energia d’aquest edifici”. “Tenim cotxes híbrids i durant la pandèmia vam decidir, entre tots, fer donatius a l’Institut Català de Nanociència i a Grífols”. Més endavant, com a grup, tenen diferents reptes. “Hem de canviar i evolucionar. Aquest edifici estava tot envoltat de gespa i ja en vam treure una part. Pròximament encara ho reduirem més perquè el consum d’aigua suposa el 70% d’aquest edifici, és excessiu”. Alhora volen ampliar els parcs fotovoltaics, millorar el transport i el pakaging, canviar algunes instal·lacions d’uralita i avaluar la seva activitat en termes d’emissions. “Tenim clar que compartir experiències ens ajuda a tots. Cal difondre aquest entorn de sostenibilitat, que és el futur”.
En aquesta jornada de conferències i intercanvi hi havia presència d’empreses de proximitat de diferents sectors: alimentació, farmàcia, química… Concretament es va comptar amb la presència dels CEO’s (Chief Executive Officers), ja que segons els organitzadors, “són les persones que posteriorment tenen una responsabilitat a desenvolupar i els qui ho han de liderar”. Alguns d’aquests representants van tenir l’oportunitat d’exposar diferents enfocaments i maneres d’aplicar els ODS. La idea dels organitzadors era vendre els ODS com a oportunitat de negoci per tal que les empreses hi vegin més beneficis que perjudicis. “Hi ha gestions de la pròpia activitat empresarial que es poden acabar traduint en oportunitat de negoci. Com, per exemple, avançar-se a la nova llei de canvi climàtic”. “El futur està condicionat per les mètriques i avaluacions d’emissions”, apuntava Mireia Cammany.
El punt de vista de Lloreda
Segons un dels ponents, Josep Maria Lloreda, CEO de KH Lloreda, els ODS són conseqüència de la feina ben feta, no de buscar-los activament. “Jo no he fet res per complir amb aquests objectius i molts d’ells els tinc”. Alhora assegurava que la rendibilitat dels ODS ha de venir del client, consumidor o proveïdor. “Tant les empreses com els consumidors, han d’estar conscienciats, i l’experiència ens ha demostrat que aquests segons no ho estan. Nosaltres hem posat a la venda un producte ecològic, que només costa 10 cèntims menys i no es ven”. L’empresa és líder al mercat espanyol en productes de neteja de cuina i llevataques, coneguts comercialment amb el nom de KH-7.
Sensor amb receptor biològic
L’apunt científic el va aportar Laura Lechuga, que va parlar del seu projecte vinculat al món sanitari i al diagnòstic de malalties. Lechuga lidera un projecte a través del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). Estan treballant en una tecnologia única: un sensor amb un receptor biològic (un xip amb nanofotons anomenat biosensor) que és sensible només a la patologia concreta que es vol analitzar, en aquest cas la Covid-19. “Ens permet conèixer la càrrega viral que té l’individu en aquell moment, en només 15 minuts. Ja l’hem desenvolupat i pot detectar totes les variants”. Segons la científica, el diagnòstic del futur (quan probablement hi haurà un augment de malalties pandèmiques), passa per la descentralització. “Té tot tipus d’aplicacions, però també es pot utilitzar per mesurar la contaminació mediambiental”. El seu és un model de negoci, en busca actual de finançament, orientat a un ODS clar: la salut i el benestar per tot el planeta.
Molta feina per fer
Com a conclusió des de l’organització van apuntar que només queden nou anys per aconseguir aquests objectius de l’agenda 2030 i “algunes empreses encara no ho coneixen”. En aquest sentit consideren que queda molta feina per fer. “Si aconseguim convèncer que això és negoci aconseguirem posar al carro a més gent. Ens queda molta feina per fer”. Antoni Cammany tancava l’acte amb aquestes paraules: “Al final de tota aquesta diversitat de presentacions hi ha un comú denominador: passió i convicció. Tirem endavant i no defallim perquè encara queda molta gent per convèncer i, així, arribarem al 2030 millor”.
Les dades
{{ comment.text }}